“Set!”, “nou!”, “dos!”, “vuit!”, “tres!”. Un davant l’altre, la parella de jugadors de la Morra estenen el braç i mostren el nombre de dits de la mà que han decidit alçar. Si el número que exclamen al mateix temps coincideix amb la suma de dits alçats, guanyen la partida. Un joc practicat arreu de la costa Mediterrània i que, segons els testimonis més antics, podria remuntar-se a l’Egipte del segle VII aC.
A “Quina morra! El joc d’estratègia pels nous pirates” (Edicions Morera), Rafa Balagué explica els orígens del joc, la seva evolució i la recuperació actual a Sant Carles de la Rapita, on l’associació cultural Morràpita treballa des de fa 35 per a la seva recuperació. Acompanyant l’explicació teòrica, l’escriptor rapitenc David Garcia Caballero hi escriu cinc relats per imaginar-nos com es jugava a la Morra per diferents membres d’una família. Tot plegat amanit amb les il·lustracions de Pau Ferrando Ferro, i una extensa mostra de referències a la morra en la cultura occidental, com ara en les pel·lícules de Bertolucci o les òperes de Donizzeti.
La morra, que actualment es juga en diferents països europeus (València, Aragó, Croàcia, Sardenya, Eslovènia, Niça, Tunísia, etcètera) va néixer en contextos tavernaris. Així, trobava en el crit, la gesticulació facial i la violència simbòlica un dels seus trets característics. De fet, una hipòtesi força plausible planteja la possibilitat que el nom de la màfia napolitana gamorra provingui de l’expressió “capo della murra” (cap de la morra). Unes connotacions canallesques que el pas dels segles no han eliminat. Més recentment, l’Itàlia feixista de Mussolini va prohibir que es jugués la morra als bars atès la gran quantitat de baralles que provocava.
Tot i que actualment les formes s’han endolcit, i a diferència d’altres temps no només hi poden jugar els homes d’ofici que es trobaven a la taverna, la morra segueix mantenint un registre dur i contundent. L’Associació Cultural Morràpita, integrada en la recentment creada Federació Catalana del Joc Tradicional, també pertany a l’entitat Murramundo, que durant els darrers 15 anys ha treballat per compartir experiències de tots els morraires europeus.
