No és necessari viatjar a països i cultures asiàtiques per trobar arts marcials catalanes. El bac és un estil de lluita comú a les Terres de l’Ebre fins fa cinquanta anys. Actualment, quatre escoles de karate treballen en la recuperació d’aquesta expressió cultural, reconeguda recentment com a pràctica esportiva per la Generalitat de Catalunya. Es desitja que els setanta alumnes matriculats que en formen part siguin l’embrió per tornar a popularitzar la festa. Miquel Castro en parla en el sisè capítol del podcast Enjogassades
Els lluitadors de bac, abraonats un sobre l’altre, han d’intentar tombar l’adversari a terra. De fet, l’expressió ebrenca “fotre’s un bac” significa caure a terra. En la modalitat esportiva, guanya el competidor que assoleix quatre punts, obtenint-ne dos quan el seu rival cau completament d’esquena, i només un quan ho fa de costat. Els campionats se celebren en esdeveniments culturals com la Plantada de l’Arròs de Deltebre, la festa Somriu de Sant Jaume d’Enveja i el programa Orígens de Sant Carles de la Ràpita. A més, també s’organitzen exhibicions en la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta i en la Festa de la Sega a Deltebre. Aquests són alguns dels pobles -caldria afegir-hi La Cava, Camarles, Gandesa, fins i tot punts del País Valencià- on es practicava la lluita de bac.
Una segona modalitat de la lluita del bac ensenya tècniques de defensa personal, relacionades amb les eines/armes que disposava la pagesia fa uns cents anys: forques, gaiatos, mànecs d’aixades, navalles… Per aquest motiu, explica Castro, els avis que coneixen les tècniques són “reticents a explicar-les”. Segueix molt arrelada la idea que millor no compartir-les, o només amb els fills o persones molt pròximes, per si mai “s’ han de fer servir”. Les millors habilitats que ha de posseir un lluita, prossegueix Castro, són la força, l’agilitat, la preparació de la musculatura (sobretot del coll), la tècnica, i la preparació en saber caure sense lesionar-se.
