Com es restauren uns gegants? En què s’inspiren els dissenyadors? Com es confecciona un vestuari de proporcions gegantines? Com es fa perquè les joies o les teles semblin antigues? Són algunes de les preguntes que busca respondre la nova exposició Restaurats!, que explica el procés de restauració dels Gegants Centenaris de Sant Roc de la Plaça Nova, Roc i Laieta, els més antics de Barcelona i que fa unes setmanes, per Sant Roc i la Mercè, i després d’un any d’absència, van tornar a sortir als carrers amb la imatge renovada. L’exposició es va inaugurar dijous passat a la Casa dels Entremesos de Barcelona, amb la presència dels artistes, restauradors, dissenyadors, modistes i joiers que hi han participat en els treballs.
“L’objectiu és explicar la gran feinada col·lectiva que hi ha hagut al darrere”, va destacar en l’acte Xavier Cordomí, president de l’Associació de les Festes de la Plaça Nova, l’entitat que va engegar la restauració, coincidint amb el 120è aniversari de les figures. Els treballs, que han combinat la recuperació d’elements originals amb una proposta renovada de vestuari i joies, s’han allargat onze mesos (des de l’inici de setembre de 2025 fins al passat 13 d’agost), repartits entre tallers i artesans de Barcelona, Vic i Montmeló.
Nou vestuari i nous complements
Les figures han estat restaurades en el taller Statuari de Montmeló, seguint el mateix criteri que s’aplica a una peça patrimonial d’art i treballant en diàleg amb la colla Geganters de la Plaça Nova, segons van explicar Carlos Morillo i Paula Briones. La intervenció ha consistit en una “restauració” però també en una “restitució”, cosa que ha permès recuperar elements originals que els havien extret però que s’havien conservat, com els braços de fusta articulats de la parella, una excepcionalitat en el món dels gegants, o també elements de la policromia original que havien quedat ocults sota les capes de pintura de restauracions anteriors. Els restauradors van polir i protegir la pintura, perquè “la idea era no que els gegants estiguessin en un museu sinó que poguessin sortir al carrer”.
L’artista i escenògraf Pau Fernández va ser el responsable de dissenyar el nou vestuari, que no recupera una única època sinó que recull tota la trajectòria dels 120 anys, i també les noves joies i complements, plenes de detalls i simbologia que remeten a la història de la plaça Nova o a santa Eulàlia. Per al gegant, el dissenyador s’ha inspirat en el món antic, amb clares referències al món romà, com el color porpra de la capa, la cuirassa o l’espasa, un gladius romà. En la figura de la Laieta, ha apostat per la gamma de verds en el color (com ja va fer en l’espectacle Eulàlia de l’Esbart Ciutat Comtal), simbolitzant l’esperança i la fe, mentre molts detalls dels seus complements reten homenatge a primera patrona de Barcelona: els robins del medalló i de les arrecades, que simbolitzen el seu martiri, o les tretze perles del mirall, que recorden la puresa i l’edat que tenia la jove santa quan va morir.
A partir dels dissenys de Fernández, el taller Època de Barcelona va confeccionar la vestimenta, treballant amb velluts de cotó i passamaneria feta a mida per aconseguir una aparença antiga, però la principal tasca va ser la “d’humanitzar els gegants”, omplint amb un farciment els forats que deixaven els braços articulats i engreixant la cintura de la geganta per fer-la més real, va explicar Ester Oliveras.
Finalment, el taller Ferran Garreta va donar forma a les joies i complements: anells, arracades, mirall, collaret, penjoll, espasa, porra i altres peces, totes en llautó amb pedreria i esmalts, que juguen amb les formes, les textures i els colors. En el seu cas, el repte més gran va ser l’elaboració de la gran cuirassa de la figura masculina, en una sola peça: “Al taller fem peces de recreació històrica, i estem acostumades a fer cuirasses però de mida humana, però no a mida de gegant”, van admetre Carme i Sílvia Garreta.
El visitant pot visitar l’exposició fins al 8 de novembre a la Casa dels Entremesos en el primer pis, i en la plata baixa podrà descobrir els Gegants Centenaris restaurats. Per veure’ls de nou al carrer caldrà esperar al Corpus de l’any 2027.
