Escrit per Robert Quirantes, Els gegants del Vallès Occidental (Associació Cultural Els Gegants Som, 2017) exposa nítidament totes aquelles dades d’interès per conèixer les figures de la comarca: quan van ser construïts i presentats, quin taller o constructor els va crear, quins personatges ficticis o reals representen, quines colles geganteres se’n responsabilitzen, o també quines responsabilitats han assumit aquestes organitzant trobades del col·lectiu geganter. La descripció de tots aquests ítems, sàviament acompanyats per una fotografia de cada parella de gegants, converteix aquesta publicació en un catàleg exhaustiu dels gegants vallesans vigents. Pels més nostàlgics, el recull inclou fotografies històriques de les figures més antigues. Entre altres, el lector podrà contemplar imatges del Robesa i la Pepona terrassencs (1806) o Els avis de Sabadell (1850).
En l’apèndix de l’obra, el tècnic de cultura Jan Grau explica com es van viure les Trobades Internacionals de Matadepera celebrades l’any 1982 i 1992. Lligades a dos esdeveniments esportius de gran importància –el Mundial de Futbol i les Olimpíades de Barcelona—, tingueren un gran impacte entre la població catalana. Per les xifres assolides, Grau recorda amb especial deteniment la segona Trobada: “en aquells moments Matadepera encara no arribava a la xifra de 5.000 habitants i va acollir prop de 70.000 geganters, i d’aquests, més de 7.000 van ser els geganters i els músics participants (…) Pel que fa als gegants, es va arribar a la xifra de 657 figures: 329 de 196 poblacions catalanes, 159 gegants provinents de 8 comunitats autònomes, i 69 gegants que van viatjar des de 10 països estrangers, escriu.
El compromís del Vallès Occidental en la promoció dels gegants
Els gegants del Vallès Occidentals també reivindica la importància que la comarca ha tingut en diferents moments del segle XX en la recuperació i difusió dels gegants. En les acaballes de la dictadura de Primo de Ribera (1930), Sabadell acull la segona trobada de gegants celebrada a Catalunya. Fins llavors, només s’havia organitzat el Concurs de gegants i monstros tipichs a Barcelona (1902). Vint anys més tard, aquesta ocasió en ple auge del règim franquista, Terrassa organitza la primera gran trobada de postguerra. Segons l’historiador Ricard Vinyes, El Concurso provincial de Gigantes (1950) suposà un oasi de catalanisme enmig de la foscor del franquisme. Recuperada la democràcia, el Vallès liderà el procés de recuperació de les colles geganteres que es visqué arreu de Catalunya. Una explosió que trobà el seu moment més àlgid en les esmentades Trobades Internacionals de Gegants a Matadepera.
L’Associació Cultural Els Gegants Som treballa des del 2009 per la difusió i promoció del fet geganter, focalitzant els seus esforços en la transmissió de bones pràctiques en les ballades. Anteriorment, ha publicat Els gegants a l’Anoia (Roger Vázquez, 2016) i ha participat en la Petita guia dels Gegants de Catalunya (El Cep i la Nansa).
1
