Qui eren els gegants?

Els gegants són criatures comunes a la tradició i a les mitologies de molts pobles. Neixen dels terrors lògics dels nostres avantpassats davant una natura impressionant, que no podien comprendre, i des dels inicis dels temps se’ls atribueix la forja de llamps, el brogit dels volcans i les sacsejades dels terratrèmols. Alguns són força coneguts, com Goliat —vençut per David, un pastor que el va estabornir d’un cop de roc, o Polifem —a qui Odisseu va vèncer amb astúcia. En el llenguatge de les rondalles —sempre carregades de mestratge— la lluita amb el gegant o amb l’ogre que es menja les criatures és sempre la lluita del feble contra la força i la fúria més primitives i barroeres. Les rondalles de gegants que han arribat fins a nosaltres gràcies a una tradició oral mil·lenària, ens ensenyen sobretot que no cal tenir por, perquè amb la por no anem enlloc, i que l’enginy sempre triomfa per damunt de la força i la fúria, perquè ni els ogres ni els gegants no són gaire llestos.

Els gegants catalans poques vegades tenen nom, com el Pare Esmé, del Montseny, en Fort Farell, fill de Caldes de Montbui, o el Pare Janàs. A la majoria se’ls distingeix per algun tret físic —el Gegant de la Barbassa, el Gegant de la Berruga, el Gegant dels Tres Caps, el Gegant del Cap de Llana, el Pare Gegantàs, «amb una boca com un cabàs, que té un pam de nas i un ull com un sedàs»— o pel lloc d’on són: el Nen de Vacarisses, que amb la seva bufera provoca les ventades de la Plana de Vic o els gegants bornis del Pirineu, que vigilen els ramats de bestiar que hi pastura. Sovint el gegant viu amb la seva mare, una velleta benvolent que ajuda els herois i heroïnes de la rondalla. Si el gegant és la força i la desmesura, la velleta és la gran mare de la natura que simbolitza la saviesa, patrimoni de les antiquíssimes deesses de la fertilitat i de les seves sacerdotesses, que coneixien els secrets. D’aquí que, tal com recullen les nostres rondalles, a vegades parlen en vers. Elles amanyaguen el gegant i solen proveir els herois i heroïnes que les escolten d’objectes i paraules màgiques que els permetin assolir els objectius i superar les proves.

Avui, els gegants i els ogres de les rondalles s’han adaptat als nostres temps. Un dels més famosos és l’Shrek, un ogre que ens ensenya moltes coses. Hi ha ogres a Les Cròniques de Nàrnia o d’Spiderwick, a la saga de Warcraft o a les novel·les de Dragonlance. Ogres del manga com l’Onikirimaru o Pokémon. Se n’han fet sèries de televisió, pel·lícules, jocs d’ordinador i de rol. Qui pot dir que els ogres i els gegants ja no existeixen?

Fins al 4 de gener resta obert el termini d’inscripció a l’Ateneu Barcelonès pel Curs d’Hivern de deu sessions setmanals que imparteix Anna Tortajada sobre les rondalles o contes tradicionals de casa nostra.

Data d’inici del curs: 7 de gener del 2013, els dijous, de 16 a 18 h.

Anna Tortajada és autora també del llibre Rondalles meravelloses que no hem de perdre, editat per Columna.