El 15 de novembre el Quarto dels Gegants de Solsona estrenava l’audiovisual sobre la Festa Major. L’estrena coincidia amb la segona sessió del País Gegant. Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva (http://www.paisgegant.cat). Abans, el juny de 2012, l’Ajuntament, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agrupació de Geganters ja havien inaugurat el condicionament de l’anomenat Quarto dels Gegants al número 37 del carrer de Sant Llorenç.
L’adequació del Quarto dels Gegants de Solsona com a espai visitable de la imatgeria festiva de Solsona és un model de bones pràctiques que posem en valor des del Tornaveu
1-. Sostenibilitat urbanística.
“-On anirem a disparar? – diu el trabucaire. El senyor alcalde comenta amb alguns solsonencs els inconvenients d’anar a fer soroll, ara, a certs indrets, i acaba proposant d’anar a Sant Roc. Però abans de posar-nos en marxa, i amb aquella familiar autoritat que dèiem, demana a algú que busqui l’agutzil i que ens duguin la clau d’on guarden els gegants”. Eugeni Forcano feu la fotografia del magatzem de Solsona que visità amb Josep Maria Espinàs. Ambdós recorreren Catalunya de festa en festa a finals dels anys ’60. El resultat fou l’extraordinari Festa Major (Destino, 1969)
Aquell modest magatzem és avui el Quarto dels Gegants. Jaume Cuadrench, fundador de l’Agrupació de Geganters de Solsona i estudiós de la festa, ha condicionat un espai visitable sense cap mena d’acció arquitectònica invasiva, plenament integrat en el conjunt del nucli antic de la ciutat.
2-. Els espais de la festa també són la festa.
La festa és identitat i arrelament (a un lloc, a uns espais, a una comunitat). Avui entenem el patrimoni cultural immaterial com els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que una comunitat reconeix com a part integrant del seu patrimoni cultural. I també els objectes i els espais que els són inherents. El nucli antic de Solsona és l’espai de la Festa Major. I també ho és el Quarto dels Gegants.
3-. Gestió participativa i comunitària.
Promoure la comprensió de la festa a diferents perfils de públics pot ser un dels objectius d’un equipament de les característiques del Quarto dels Gegants. Per això, a l’hora de pensar una Casa de la Festa hi ha algunes decisions cabdals: què s’ha d’exposar? Com s’ha d’exposar? I, sobre tot, qui construeix el discurs expositiu? La forma com s’articuli aquest discurs donarà l’orientació de l’equipament. Per aquesta raó és essencial que els portadors de la tradició tinguin accés i participació a la programació dels centres d’interpretació. En el cas del Quarto una nova generació dels Geganters de Solsona s’ha fet càrrec de la confecció del discurs expositiu amb solvència. Cal esmentar el paper de Carles Freixes (Enginyer en edificació, 1987) i Pere Cuadrench (Arquitecte superior, 1984)
4-. Sostenibilitat econòmica.
L’exigència a les inversions públiques en matèria de cultura ha de ser compatible amb l’exigència d’un finançament responsable, en una triple dimensió: transparència i gestió participativa del diner públic, responsabilitat en la comercialització i explotació (consum responsable i comerç de proximitat) i responsabilitat en el finançament extern (inversions procedents d’empreses respectuoses amb els valors culturals de l’activitat i de l’entorn ambiental i geogràfic on es desenvolupa)
La demanda d’unes instal·lacions que servissin per posar en valor el patrimoni festiu solsoní ve de lluny i s’han avaluat diferents projectes al llarg dels anys. El Quarto dels Gegants, amb una inversió que se situa a l’entorn dels 60.000€, és un espai expositiu de baix cost, tant pel que fa a la inversió com al seu manteniment. I, alhora que dóna solucions a les necessitats de conservació de la imatgeria festiva, ofereix al visitant un recorregut per la Festa Major.
Cal agrair a l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (http://www.gegants.cat/) la convocatòria de País Gegant. Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva pel debat i les reflexions que s’hi generen. Aquest breu article n’és una mostra.
