PUIGCERDÀ: Centenari d’uns gegants desapareguts
A Puigcerdà es té notícies de l’existència de gegants des de l’any 1833. Més endavant, l’any 1914, s’hi va estrenar una parella de gegants que Joan Amades va reproduir a la seva obra del Costumari Català. Aquelles figures que van subsistir fins a la dècada dels anys setanta del segle passat, sembla ser que actualment només es conserven el bust i les mans del gegant. Al 1982 es va estrenar una nova parella de gegants, en Puig i la Cerdana, una clàssica parella de pagesos catalans. Però tornant als gegants del 1914, l‘any 2012 l’ajuntament i els geganters puigcerdanesos van presentar una nova parella de gegants, que volien recordar les figures del 1914. La construcció fou encarregada a Toni Mujal de Cardona, i les peces, que van rebre els noms de Domènec i Elisenda, foren estrenades el 14 de juliol de 2012. Si bé les noves figures no són exactament iguals que les que va descriure l’Amades, sí que es va cercar una certa similitud amb la indumentària dels originals a partir de la documentació del folklorista. És per aquesta raó que els geganters de Puigcerdà celebraran enguany un centenari en memòria d’aquells gegants de 1914, amb la realització d’una trobada especial de gegants per a l’ocasió, que tindrà lloc el dia 13 de juliol.
VALLS: Gegantó Lladrefaves, 250 anys (?)
El bust del gegantó Lladrefaves de Valls (Alt Camp), que segons la tradició oral vallenca és el mateix que esculpí l’any 1764 l’escultor barroc Lluís Bonifàs i Massó (Valls, 1730-1786), i que ara –si es confirma–, faria 250 anys, es troba en procés de restauració, investigació i intervenció per part de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona a Tortosa. El projecte consisteix en l’estudi i revisió crítica de la història material de la peça i una petita actuació restauradora per part dels Tallers de Conservació i Restauració de Béns Culturals de l’Escola. El Lladrevafes és un gegantó de mig cos per sota del qual es veuen les cames del portador. Representa un home de raça negra, construït amb escaiola i carcassa interior de fusta. El gegantó vallenc serà un dels pocs supervivents amb la primitiva estructura dels gegants, i les investigacions etnogràfiques el consideren el més antic dels conservats. L’objectiu d’aquest estudi és obtenir un millor coneixement del bé patrimonial que s’intervé i la seva història material per a realitzar-ne una interpretació i valoració. En definitiva, s’estudiarà el bé des de diferents punts de vista, històric, estètic i material, per aconseguir concloure amb una tesi global que ens relati la vida del gegantó de Valls, segons les informacions facilitades pel gabinet de premsa de l’Ajuntament de Valls a l’autor d’aquest article.
