Fa dos anys, Toni Mañané i Ferran Pons van topar per casualitat amb una nota publicada a El Telégrafo de l’any 1871 en què el carrer Llibertat demanava permís a l’Ajuntament per “estendre un tendal” durant el temps de festa. Com expliquen els autors a la introducció, aquesta referència, que posava data i lloc de naixement a uns dels trets més emblemàtics de la festa major gracienca, va ser el germen d’aquest llibre.
A partir d’aquí, els escriptors van buscar informació parlant amb testimonis i hemeroteques i arxius (van arribar a consultar prop de quatre mil publicacions periòdiques des de 1871 fins avui), per reconstruir la història d’aquest segle i mig de guarnit.
El llibre, amb prop de vuitanta fotografies, dedica els primers capítols a la història i els fets de la Vila en general i els següents a aspectes concrets de la festa al carrer Llibertat i altres carrers i places. Hi trobem balls i música, banderes, misses de campanya, sortiges, colles de cultura popular, èpoques de crisis i d’expansió, històries de col·laboració d’enveges entre veïns, i tota mena de guarnit: des de les enramades i les senzilles serpentines dels primers temps fins als elaborats mons de fantasia actuals.
Entre tot això, el text parla també de gènere, sostenibilitat, inclusió, diversitat, i especialment, com apunta el folklorista Amadeu Carbó, encarregat de fer el pròleg, de la llibertat: “Si una cosa deixa ben retratat el llibre són els períodes on la llibertat era inexistent i perseguida”, que “en són força, massa”. I recorda que la festa, com acte cultural i de gestió comunitària, sovint fa nosa i molesta, i per això massa cops es vol reprimir o controlar amb burocràcia i paperassa.
El llibre s’emmarca dins els actes commemoratius del 150 aniversari, organitzats per la Comissió de Festes del carrer de la Llibertat. La comissió també ha creat un logotip (que es va presentar al març) i prepara una exposició fotogràfica.
