Existeix un ampli consens social en reconèixer els beneficis socials que els col·lectius de cultura popular generen per la cohesió social d’una comunitat. No és tan conegut, en canvi, l’impacte que les festes provoquen en l’àmbit cultural, ambiental, econòmic o en la mateixa governança d’un poble. I menys encara en aquells municipis petits que no gaudeixen de la mateixa capacitat d’inversió que les grans capitals ni poden convocar tantes persones als seus carrers i places.
L’Estudi d’impacte del Carnaval de Terra Endins de Torelló respon a aquesta casuística. Les conclusions que n’han extret els tècnics del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona ofereixen elements de judici molt interessants per altres regidors i tècnics de municipis d’una població similar. No debades, les xifres econòmiques que hi són presentades motiven seriosament a la reflexió. Per cada euro invertit en la despesa pública de l’organització del Carnaval de Torelló, apunten els autors de l’informe, s’aconsegueix un retorn de 8,5€. Segons el balanç econòmic global de la festa, que computa la despesa pública i la privada invertida, el guanys doblen els costos. En números absoluts, el Carnaval de Torelló augmenta en gairebé 800.000€ l’economia l’activitat productiva del municipi osonenc, aconseguint crear deu llocs de treball.
Fugint de l’esfera econòmica, l’estudi apunta altres beneficis intangibles que el carnaval comporta en la vida de la població torellonenca. Entre altres, impulsa l’activitat cultural i artística del territori, contribueix a enfortir relacions veïnals entre persones amb un perfil sociològic diferent (per motius d’edat o origen cultural) i millora la coordinació entre totes les associacions que participen de la seva organització.
Valoració subjectiva del Carnaval de Torelló
Per poder realitzar una valoració fidel a la realitat, l’estudi d’impacte no s’ha limitat a exposar indicadors objectius. En aquesta línia, ha realitzat una enquesta per conèixer quins aspectes tenien en millor i pitjor consideració els participants de la festa. Entre els primers, destaca la capacitat per potenciar altres econòmiques locals, augmenta el coneixement de la població arreu de Catalunya i aconsegueix que el públic participi activament de la festa. Per altra banda, es detecta que el Carnaval no promociona el patrimoni natural de la població, tampoc trasllada el fort impacte turístic que genera en l’economia de proximitat, i ha de millorar aspectes relatius al civisme i la convivència (higiene, excés de soroll i
alcohol, deixalles, etcètera).
Entre les mesures que els tècnics del CREC proposen per millorar les futures edicions del Carnaval de Torelló, aconsella reforçar els esforços comunicatius, organitzar campanyes de sensibilització a les escoles per avançar cap a una festa no sexualitzada, seguir estimulant la participació dels artistes locals en la confecció de les carrosses i augmentar la despesa municipal per la gestió dels residus dels serveis sanitaris a la via pública.
Podeu llegir les conclusions completes de l’estudi en aquest enllaç
