La tradició explica que a mitjans del segle XVII, la localitat d’Argentona es va veure afectada per un dels últims brots de pesta que es van viure a Catalunya. Els habitants, que creien que la terrible malaltia es transmetia per l’aigua, van cercar ajuda en Sant Domingo (o Sant Domènec), tingut aleshores com un sant advocat de les aigües (els pagesos l’atribuïen la facultat de provocar la pluja i també d’aturar-la, quan queia en excés). Sembla que les pregàries van fer el seu efecte i la plaga va retrocedir. En agraïment, Argentona va nomenar-lo patró de la vila i va establir un ritual.
Des de llavors, cada 4 d’agost es repeteix el ritual de les aigües de la Font de sant Domènec a càrrec del mossèn, i l’alcalde, en nom del poble, renovarà el seu vot. D’aquesta manera, les aigües beneïdes (i amb un rajolí d’anís) tenen propietats remeieres… sempre i quan l’aigua fos dipositada en un càntir nou de trinca.
Per tant, a Argentona és obligat que cada any s’estreni càntir. Enguany, el càntir de la 69a Festa del Càntir d’Argentona és obra de Miguel Milá i Sagnier, un dels pioners i referents del disseny industrial a l’estat espanyol, qui l’ha concebut amb una forma estreta per poder-lo guardar a la porta de la nevera i ser així utilitzat en el dia a dia. Després de ser beneït es podrà adquirir durant els dies de la festa major i després al Museu del Càntir.
Amb el pas del temps la tradició de la fira es va anar perdent i durant el segle XIX va estar a punt de desaparèixer. Però a principis de 1950, i gràcies a l’impuls dels Amics d’Argentona, es va anar recuperat i ara és una de les cites festives més originals de l’estiu.
Entre els actes més esperats, està el concurs d’Aixecada de Càntirs, a partir de les 12.30h del matí a la Plaça de Vendre, on els concursants competiran amb força i enginy aixecant i bevent dels càntirs. Abans es farà la rèplica infantil, l’Aixecadeta, que cada cop compta amb més participants.
