Les exposicions que s’han fet han girat al voltant dels carnavals al Baix Camp i al Priorat i en concret sobre els carnavals dels segles XIX i XX, vinculats al món associatiu. Palomar comenta que a mitjans de segle XIX “va néixer un model de Carnaval que està basat fonamentalment en les societats recreatives, culturals i polítiques”. Es tracta de models de ciutats com Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Sitges Reus o Tarragona.
Les dues exposicions que es tanquen aquest cap de setmana són dues. Per una banda una que ha estat produïda per la Carrutxa a Cornudella del Montsant (Priorat), on es va fer aquest model de carnaval a través de les dues societats que hi van existir. “Es va generar una gran quantitat de fotos i hem tingut la sort de poder recuperar-les”, ha explicat Palomar.
D’altra banda, la segona exposició és una del Museu de Reus en què la Carrutxa ha col·laborat pel que fa a la recerca. Se centra, en aquest cas, en els grans carnavals urbans a partir del 1859 fins a la guerra civil espanyola.
La jornada de dissabte servirà per reunir persones de diferents poblacions i posar en comú coneixement enguany sobre els carnavals i en particular sobre el model urbà relacionat amb les societats recreatives. Les comunicacions i articles que es facin acabaran publicant-se.
A la jornada s’hi faran comunicacions sobre el carnaval de Sitges, Vilanova i la Geltrú i Gràcia, però també pel que fa a Reus Palomar parlarà sobre la qüestió de la pirotècnia en aquestes festes i d’altra banda sobre el finançament dels carnavals històrics. Així mateix, hi haurà una comunicació sobre els carnavals de Cornudella del Montsant, un dels pocs que va poder escapar a la censura del franquisme “disfressant-se de festes d’hivern”.
La jornada finalitzarà amb una visita guiada al Museu de Reus a la mostra “Semblar Déu i tot lo món”. L’exposició tracta de l’època en la qual la màscara amaga la personalitat i també la condició social, comenta Palomar. “Una de les característiques d’aquests carnavals és que les societats populars competeixen en lluïment i creativitat amb les més benestants”, assenyala l’etnòleg. D’aquesta manera els carnavals es convertien en una oportunitat de modificar la condició social a través de la disfressa, les carrosses i comparses, que eren fruit de “molt d’esforç i col·laboració”
