La Torre de les Creus a Cadaqués, la de Can Ratés a Santa Susana, el castell de Falset i el castell de Bellver a Mallorca són algunes de les més de cent fortificacions que participaran dissabte en el projecte l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la mediterrània pels drets humans. A Catalunya, Aragó i València s’encendran 33 punts, 80 a les Balears i una trentena a altres llocs com Múrcia, Andalusia, el Líban, Marroc i Tunísia. L’objectiu és doble: visibilitzar la tragèdia de la immigració a la Mediterrània, en què l’any passat es van morir almenys 1988 persones intentant arribar a les costes europees, i també reivindicar el patrimoni històric i cultural.
L’epicentre de l’Encesa tornarà a ser Mallorca, on va néixer aquesta proposta fa set anys. Organitzada pel Consell de Mallorca, l’IES Marratxí i Amnistia Internacional, l’edició d’aquest any tindrà 78 punts d’encesa confirmats arreu de l’illa. A ells s’hi sumaran dos punts a Menorca, els jaciments prehistòrics de la Torre d’en Galmés (Alaior) i de Montefí, que reivindicaran el patrimoni talaiòtic menorquí, que aspira arribar a ser Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Des de Mallorca, la vicepresidenta del Consell, Bel Busquets, va recordar que l’encesa vol “donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència i la injustícia” i signifiquen un “missatge d’acollida, pau i reivindicació del patrimoni històric”.
Més de trenta punts a Catalunya, País València i la Franja
A la península, l’Encesa se celebra només per segon cop. Des de l‘Institut Ramon Muntaner, que coordina l’activitat, expliquen que si l’any passat hi van participar nou torres, castells o fortificacions, enguany la xifra s’ha triplicat, i s’hi sumaran fins a 33 punts.
Hi participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Vila-rodona, Falset, Batea, Lleida, Isona, La Terreta (Tremp), Àger, Santa Oliva, Campredó, Amposta, La Ràpita i Alcanar; a la Ribagorça aragonesa, la població d’Areny de Noguera i Benavarri; i al País Valencià, els municipis de Monòver, Petrer, Teulada, Dénia, Pedreguer i Vila-real.
Consulteu aquí totes les torres participants.
Encesa simultània al matí i a la tarda
L’acte de l’Encesa tindrà lloc dissabte 14 de gener a les torres i fortificacions participants de forma simultània, i recrearà la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren essencials per a l’audodefensa. Així, faran una encesa de bengales de foc al matí (a les 13h) i una altra de foc a a tarda (a les 18.30h). Abans es llegirà el manifest escrit per Amnistia Internacional i també es cantarà el Viatge a Ítaca de Lluís Llach. En alguns casos, també es convidarà al públic a descobrir el patrimoni, amb visites i rutes guiades a algunes torres i construccions.
Posar en valor el patrimoni
Al llarg del Mediterrani, trobem centenars de torres de guaita, que formen part del paisatge i són un record del passat violent de les nostres costes. Les trobem situades en un lloc alt i de bona visibilitat, per poder donar avisar de les incursions de corsaris o pirates. La major part es van construir entre els segles XIV i XVI i van ser molt nombroses: en el litoral del Maresme, el nombre de torres va ser tan gran que era conegut com la costa torrejada. Avui la seva conservació és molt desigual: algunes s’han restaurat i s’han convertit en atractiu turístic, però la gran majoria, expliquen des de l’Institut Ramon Muntaner, encara han de treure a la llum mitjançant la investigació les històries que guarden.
