Aquest divendres 14 i dissabte 15 de juny, els municipis de Durro (Alta Ribagorça) i de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) inauguraran la temporada de Falles dels Pirineus, una festa ancestral relacionada amb el culte al sol i al foc i que, cada estiu, es representa en forma de serp de foc que baixa les muntanyes. La majoria i més populars es faran per la revetlla de Sant Joan: d’Alins i Isil (al Pallars Sobirà), Les i Arties (la Vall d’Aran) o també Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra). El reconeixement de les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2015 ha servit per donar donar-les a conèixer i per posar-les en valor, però també obliga a gestionar la progressiva massificació.
Com passa en les tradicions ancestrals, l’origen i significat de les falles és incert, però se sap que és tracta d’un antic ritual al voltant del solstici d’estiu al qual se li atribueixen funcions de ritus de pas, fertilitat i protecció. La festa comença dies o setmanes abans, amb la confecció dels troncs o falles; el dia indicat, es pugen a un cim o faro, s’encenen quan és fosc, i després són baixats pels fallers fins al fins al centre del poble. Així, el foc simbolitzaria el sol que baixa de la muntanya per purificar els camps, els boscos i la població i també per espantar els mals esperits.
Les falles s’esmenten en plural, perquè cada població té els seus trets característics i manera de celebrar-les. El dissabte 15 de juny, Sort organitza la 5a edició de la festa del foc que uneix, fa a través de camins antics i murs de pedra, els diferents pobles de la Vall d’Àssua i el Batlliu entorn de la falla major de bedoll, al Parc del Riuetde la capital del Pallars Sobirà. Els fallaires de Sort van recuperar aquesta tradició l’any 2018 per donar suport als presos polítics catalans.
Les falles més populars i concorregudes tornaran a ser les d’Alins i Isil, al Pallars Sobirà, la nit de Sant Joan. A Isil la cerimònia es porta celebrant ininterrompudament coincidint amb el solstici d’estiu. El programa comença a les vuit del vespre amb l’encesa de la Falla Major, el senyal als fallaires per iniciar el descens. Carregats amb les falles, que poden arribar a pesar 60 kilos, baixen en ziga-zaga, en un recorregut d’1,5km. Una peculiaritat d’aquesta festa és que una desena de falles baixen tombant, llençant la falla muntanya avall, però totes acaben llençades al foc de la plaça, on es fa els tradicionals balls al voltant de la foguera. Abans, però, se’ls afegeixen al tram final els fallaires més joves i els infants. I després, acompanyats per les fadrines, marquen una creu a la porta del cementiri de l’església de Sant Joan d’Isil.
A Alins hi ha dues baixades simultànies, la que ve de Sant Quirc i la del Botanal i l’ermita de Sant Quirc, fins a la plaça on es troba la Falla Major, que incendiaran abans que comenci la festa grossa. Aquí la celebració obre al públic general la possibilitat de baixar una falla en companyia de fallaires experts.
A Les i Arties, a la Vall d’Aran, celebren la revetlla de Sant Joan amb la crema d’un gran avet, el Taro o l’Haro, a la plaça del poble. A Les, aquesta celebració és el punt de partida de les festes patronals. A Arties, el Taro s’arrossega pels carrers del poble enmig de música, cants i salts per damunt de les flames fins a l’ajuntament.
A Andorra, les falles, que es fan rodar pels carrers, es podran gaudir el 23 de juny a Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Encamp; i el 28 de juny, per la revetlla de Sant Pere, a la parròquia d’Ordino.
Patrimoni Cultural de la Humanitat
L’1 de desembre de 2015 les falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, sota el nom de Festes de Foc del solstici d’estiu dels Pirineus, englobant les celebracions a Catalunya, Aragó, Andorra i el sud de França. La declaració es veu com “una protecció de cara a perpetuar la celebració de la festa”, expliquen des l’Associació Cultural Fallaires d’Isil, i “obliga a tots els ens públics a aportar i col·laborar”. Ha servit per posar en valor una tradició no sempre ben reconeguda (a Isil, als anys setanta, es va arribar a pagar als joves perquè anessin a construir les falles) i ha comportat que s’hi sumessin més falles i més poblacions. Si en 2015 hi havia 64 pobles inscrits, quatre anys més tard ja eren més de 90.
És el cas d’Alàs (l’Alt Urgell), on l’any 2021 van recuperar la tradició arran de la troballa d’un pergamí que certificava l’existència de falles a Torres i a Alàs en el segle XVI. Seria el testimoni més antic de la baixada de falles al Pirineu. I també de Llavorsí, al Pallars, que, tot i no tenir tradició fallera, celebrarà la nit del 29 de juny, per la festa de Sant Pere, la primera baixada de falles de la seva història. Els fallaires llavorsinencs baixaran des del mirador del Burganàs per un sender rehabilitat recentment fins a la zona poliesportiva, on s’encendrà la falla major per celebrar el fi de festa.
Però al mateix temps, el reconeixement de la UNESCO s’ha rebut amb certa preocupació pel risc de massificació que pot comportar i sobre com s’ha de gestionar el creixement per no morir d’èxit. De fet, el 2019 es va constituir la Coordinadora de les Festes del Foc per mantenir els orígens i l’essència de la festa, i evitar la seva banalització. Una de les seves tasques és decidir qui pot formar part del reconeixement atorgat per la UNESCO.
En els últims anys molts municipis han adoptat mesures per fer la festa més sostenible, limitant el nombre de fallaires i restringint també l’accés de vehicles. A Isil per exemple fa temps que es va acordar que només es baixarien 60 falles de gent del poble o amb vinculació directa amb Isil. “Cada any tenim més peticions que falles a repartir i, per molt que ens dolgui, sempre a algú li toca rebre una negativa”, explica l’entitat fallaire. I a Llavorsí han optat per posar a la venda, per la baixada popular, un nombre limitat de tiquets, primer per a la gent del municipi, fins al 23 de juny a mitjanit, i després s’obrirà a tothom.
