La llegenda explica que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu de la Mercè es va aparèixer simultàniament al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramon de Penyafort. A tots tres els va demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns.
Segles més tard, la ciutat de Barcelona patia una plaga de llagosta i s’encomanava a la Mare de Déu de la Mercè per demanar-li ajuda. Quan Barcelona va quedar alliberada de la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona. Però no va ser fins dos segles després, el 1868, que el Papa Pius IX la va ratificar. Des d’aleshores i fins avui, amb una embranzida a partir de l’any 1902 de la mà de Francesc Cambó, i amb les interrupcions obligades en temps de Guerra Civil i franquisme, la Festa Major de la Mercè ha omplert els carrers de cultura popular i festa per a tots els públics en què s’hi impliquen entitats de tota la ciutat. A la imatge, els gegants a la plaça de Sant Jaume l’any 1930.
