Una vegada més el ritual s’ha complert. I ja en fa més de cinquanta que puntualment el foc de la Flama del Canigó es regenera per la voluntat dels catalans que volen mantenir viva aquesta –ara ja– tradició d’alt contingut simbòlic.
Els continguts simbòlics son importants i ajuden a comprendre’ns i a entendre’ns com a comunitat, com a poble. La Flama del Canigó posseeix aquesta màgia, un ble encès s’omple de significats que tots entenem i desitgem.
És emocionant que avui 23 de juny, potser mentre llegiu aquest article, centenars de persones col·laboren esdevenint nodes d’una xarxa viva que distribueix la flama arreu dels Països Catalans. Enguany tenim la sort que Castelló tornarà, després d’un temps de mutisme, a ser un punt de rebuda de la Flama del Canigó, amb una gran festassa.
El dia de la revetlla de Sant Joan milers de fogueres es preparen al Principat, a Catalunya Nord, al País Valencià. La majoria seran enceses amb la Flama del Canigó. Amb cada encesa exterioritzem un sentiment profund i alhora generós. Al voltant de la Flama, tothom hi té cabuda, sense excepcions. Amb la lectura del missatge que enguany arriba des de les Terres de l’Ebre, fet per l’escriptor Andreu Carranza, renovarem als nostres pobles, viles, ciutats i barris un compromís diàfan amb el país, amb la llengua i amb nosaltres mateixos.
La Flama del Canigó ha anat renovant-se. Aquell missatge inspirat en l’èpica del poema Canigó de Jacint Verdaguer que la va veure néixer, ha evolucionat. Si primer la flama s’emmirallava en un sentiment lligat al sentiment romàntic de la Renaixença, avui per mi és una proclama clara, explicita, sense esquerdes a la llibertat dels Països Catalans i al nostre dret de ser. Així doncs, bon Sant Joan i anem per feina.
Article publicat originàriament a Vilaweb, podeu veure la versió original, fent clic aquí.
