Una festa pot servir per recordar una pràctica oblidada i convertir-la en un element d’identitat per un municipi? L’exemple de Sant Adrià de Besòs i la Festa dels Passadors, recentment inscrita al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, ens demostra que sí. La celebració ret homenatge a un ofici documentat a principis del segle XVII i que es va mantenir vigent fins a finals del 1900.
Qui eren els passadors? Quan les fortes pluges s’enduien els ponts del riu Besòs, habitualment precaris, ells s’ocupaven que la gent pogués travessar el riu. Per aconseguir-ho recorrien a diferents mitjans: construir ponts mòbils amb llargs taulons de fusta, a través de bestiar de tir (cavalls, muls o ases) que també permetien el transport de carruatges, i fins tot carregant la gent a collibè.
La majoria de passadors eren pagesos joves robustos amb un gran coneixement del riu. L’activitat, que estava regulava i en conseqüència requeria llicència, també comptava amb la participació d’homes vells, que es responsabilitzen de dirigir la construcció de les passeres. Només ells, els passadors més experimentats, càrrec al qual s’accedia per estricte ordre d’antiguitat, cobraven pel servei.
Evolució de la Festa dels Passadors
Entre 1998, quan l’Associació Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs va impulsar-ne la primera edició, fins a 2014, la Festa dels Passadors era coneguda com a Festa de la Geganteta Eulàlia. En l’actual format, la celebració comença el dissabte més proper a la Festa de Santa Eulàlia, amb la celebració d’un pregó que compta amb la participació de tabalers i el passi d’un contacontes sobre la figura dels passadors. L’endemà, segon i últim dia de la festa, se celebra una cercavila amb la presència de diables, geganters i castellers de Sant Adrià. La jornada també compta amb la presència de sardanistes i colles de cultura popular convidades provinents d’altres poblacions.
El gran protagonista de la festa és el gegant Adrià, construït l’any 1989, i que en homenatge als passadors porta a collibè la petita geganta Eulàlia. Les dues figures, batejades així en honor als patrons de Sant Adrià i Barcelona, representen un pagès i la seva filla. Una tercera figura, la geganta Natàlia, esposa i mare dels anteriors, simbolitza la fertilitat de la terra de Sant Adrià.
