Àligues, gegants i tota mena de bèsties festives; grans ciris guarnits amb flors i luxoses custòdies embellits amb pedres precioses; banderes i estendards de seda; creus i porres processionals de plata; elegants ventalls, gramalles cerimonials i uniformes de gala; també catifes i enramades, tambors, encens i panolis. Són alguns dels objectes que sortien –i molts d’ells encara en surten– a la processió del Corpus de Barcelona, i que servien per representar la lluita del bé i del mal, per pregar i per honorar Déu, per afirmar l’autoritat i fer ostentació del poder, i eren símbol d’identitat i de distinció en una ocasió ideal per veure i ser vist.
Explicar la festivitat del Corpus a través de tots aquests elements és el que ens proposa l’exposició Llegir el Corpus, objectes per fabular i pregar, honorar, afirmar i sentir, que es pot visitar al Museu Diocesà de Barcelona. El títol de la mostra parla de “llegir” perquè, com explica el seu comissari, l’historiador de l’art Albert Cortés, “el Corpus, efectivament, es pot llegir”. Primer, perquè a la processó desfilava, davant d’un, tota la ciutat, amb els seus estaments i les seves corporacions, com una pel·lícula o una successió de vinyetes. Després, perquè “tenim la sort de tenir molta documentació gràfica en forma d’auques, fulls de rengle, rajoles i fotografies, que ens permet veure com ha canviat la festivitat al llarg dels 700 anys d’història”.
Però a més, el Corpus, que durant segles ha estat la manifestació festiva més important de Catalunya, mirall i model de la major part de les nostres festes majors, “es pot llegir en moltes claus: emocional, de l’autoritat –qui és qui i quin estament representa–,de l’honor –com acompanyem i transformem l’espai per a la festa– o també des del vessant sensorial”.
Fabular, pregar, honorar, afirmar i sentir
L’exposició s’estructura en cinc eixos temàtics que agrupen els objectes segons les diferents funcions que complien. Una imatge dels Gegants petits del Pi dona la benvinguda al visitant al primer àmbit, Objectes del món mític, que explica com en la processó del Corpus “el món real i el món mític s’entrellacen, i els gremis i els eclesiàstics convivien amb dracs, diables o gegants”, tota una imatgeria popular i festiva que, des d’allà, va acabar conformant la gran part de les festes majors d’arreu del país.
En l’apartat Objectes de devoció trobem aquells elements que servien per pregar, com les custòdies, fetes d’or i plata, destinades a treure en processó i exaltar la Sagrada Forma que representava el mateix Déu, i també els ciris, atxes i brandons, que van esdevenir un símbol de distinció i lluïment, ja que la cera era un producte escàs i molt car.
L’exposició permet descobreix que el que sovint hem anomenat ciri pasqual era en realitat “un gran brandó de devoció que portava la confraria del Sant Esperit, una confraria que agrupava persones amb alguna discapacitat, i que no va deixar de sortir fins al 1936”, explica el comissari. “Ara que sabem què és i quin sentit tenia es podria recuperar perquè també és un element inclusiu”.
Una festa tan important requeria els màxims honors, i això volia dir engalanar els carrers i balcons, els animals i els vehicles, i també abillar-se un mateix amb les millors vestimentes. És el que recull Objectes d’honor, on trobem la magnífica carrossa del marquès de Castellbell, que tancava la processió, o els ventalls, primer senzills accessoris per alleugerir les calors, fets de canya i paper, i, més endavant, elements luxosos i de distinció, elaborats amb fusta, sedes i passamaneries, i que van arribar a ser font de conflictes.
L’àmbit Objectes d’autoritat està presidit per una gran maça o porra processional que portava el macer i encapçalava el seguici, representant el Capítol Catedralici, i també destaca el gonfanó nou de la basílica dels Sants Màrtirs Sant Just i Pastor.
En l’últim apartat, Objectes sensorials, el visitant podrà sentir els sons –repics de campanes, salves de canons, tambors, bandes de música– que acompanyaven el Corpus. Perquè la festa era també una celebració que s’iniciava amb l’oïda, però que també es gaudia amb la resta dels sentits: l’espectacle visual de l’Ou com balla a la font del claustre de la Catedral, l’aroma de l’encens i de les catifes de flors o els sabors dels panolis o les cireres.
