És temps de celebracions i tradicions, però més enllà del calendari nadalenc, hi ha altres celebracions a casa nostra. És el cas de la Hanukkà, la festa de les llums, que celebren les comunitats jueves. A Barcelona hi ha representats tots els principals corrents del judaisme (ortodox, reformista i progressista), que s’incorporen a la diversitat religiosa de la ciutat. I si bé la Hanukkà està concebuda com una festa per celebra en comunitat i família, des de fa una dècada a Barcelona es fa un acte públic commemoratiu a la plaça de Sant Jaume, amb diversos parlaments i una encesa de llànties.
I què es commemora? Un fet històric que es remunta al segle II Abans de Crist, quan els líders de la comunitat jueva es van rebel·lar contra les prohibicions que se’ls imposaven i contra l’obligació d’hel·lenitzar els seus costums. La celebració dura vuit dies començant a partir del dia 25 del mes de kislew del calendari jueu, que sol coincidir al voltant de la segona meitat de desembre, i també commemora la recuperació del Temple de Jerusalem i el miracle que va tenir lloc quan, davant la manca de combustible per alimentar les llànties del temple, els macabeus van trobar una gerra d’oli d’oliva pur que els va permetre mantenir les llums enceses.
Explica la tradició jueva recollida pel Talmud que, en el moment de tornar a entrar al temple, els macabeus es van trobar el recinte sagrat profanat i la menorà apagada. En voler encendre-la novament, es van adonar que només hi havia oli per mantenir la flama viva durant un dia. Van trigar-ne vuit a aconseguir més oli però, tot i així, la flama va seguir cremant durant aquells vuit dies sense interrupció. El miracle que suposa que la làmpada no s’apagués malgrat la manca d’oli és el que es commemora durant la Hanukkà. És per això que durant la Hanukkà s’encenen progressivament vuit petites llànties d’oli d’un canelobre de nou braços que pren el nom de hanukkiyyà per a l’ocasió.
La importancia dels jocs i els dolços
Els llums de la Hanukkà no es poden fer servir per il·luminar, sinó que tenen la finalitat de recordar el miracle de l’oli. Per tant, les làmpades es col·loquen habitualment a prop de les finestres i els accessos, de manera que les puguin veure els qui passin pel carrer. Durant aquests dies, els nens i nenes jueus acostumen a jugar a la dreidel, una mena de ballaruga amb quatre cares, cadascuna de les quals mostra una lletra hebrea. S’aposten dolços, caramels o monedes de xocolata i el guanyador es pot menjar les que ha guanyat als seus oponents. També és tradició menjar aliments fregits amb oli, com els latkes, una pasta fregida feta de patata, i unes pastes farcides amb melmelada.
