En la tradició grecollatina, l’ós té una importància cabdal. Durant molts segles, és entronitzat com el rei dels animals. Com que la seva presència coincideix amb el retorn de la primavera, simbolitza la fertilitat de la terra i de les dones.
Enguany tampoc serà una excepció, i responent a la cita tradicional, l’ós apareixerà a Arles de Tec (4 i 5 de febrer), Sant Llorenç de Cerdans (del 10 al 12 de febrer) i Prats de Molló (de l’11 al 14 de febrer), buscant noies a qui poder segrestar. El programa de les Festes de l’Ós ha estat coordinat entre els tres municipis implicats, i inclou graellades, sardanes, animacions musicals, trobades de caçadors, calçotades i fins i tot una desfilada del Carnestoltes. Ningú s’atreviria afirmar, jutjant la vitalitat actual, que les festes gairebé desapareixen fa cinquanta anys, víctimes de la persecució de l’administració francesa, que les considerava una celebració massa arcaica i que fins i tot arribà a prohibir-les policialment.
Com a novetat, i gràcies a la campanya de micromecenatge empresa per l’associació Costumari de Catalunya Nord, es podrà veure una selecció d’instantànies del fotògraf Jean Ribiere sobre les Festes de l’Ós de l’any 1952. La mostra fotogràfica de Ribiere, considerat un dels millors fotògrafs francesos del segle XX, serà visitable fins al 10 de març a la Casa de la Vila de Prats de Molló.
Paral·lelament a l’organització de les Festes de l’Ós, està gestant-se una candidatura perquè aquesta expressió tan idiosincràtica sigui considerada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El Centre Etnològic Garae de Carcassona supervisa l’elaboració d’un projecte que vol comptar amb la participació activa dels veïns d’Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç, autèntics impulsors de la candidatura.
