25 anys omplint de festa el barri del Pi
Les festes amb motiu de la beatificació del sant doctor Josep Oriol començaren a fer-se a la basílica els primers anys del segle XIX, i es van continuar celebrant gairebé sense interrupcions fins al 1956. Eren bàsicament de caràcter religiós, i consistien en cants, oficis, concerts que es feien a la basílica del Pi i, alguna vegada, també hi havia processons. Anys més tard, el 1995, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi i els comerciants i veïns van voler recuperar aquella celebració, però portant-la al carrer i convertint-la en una festa “des del barri i per al barri”. Així, va sorgir el model actual, amb tot un conjunt d’actes, com la Passejada dels Oriols, els Atracaments d’en Perot o Bestieses.
L’any passat, justament quan es complien 25 anys de la recuperació de les festes, les celebracions van quedar anul·lades per culpa de la pandèmia. Enguany retornen -seran del 13 al 23 de març- en un format diferent, amb alguns actes presencials i molts de virtuals que es podran seguir a les xarxes.
Dues mostres a la Casa dels Entremesos
Com a preludi, s’han organitzat dues exposicions. La primera, sota el títol ‘El Pi en festes. 25 anys de la recuperació de les Festes de Sant Josep Oriol’, proposa un recorregut per la seva història, acte per acte. Un dels elements destacats és l’estudi històric que s’ha fet. Això ha permès descobrir que les festes ja se celebren des de l’any 1806-1807 i ha tret a la llum també el primer document que se’n conserva, un cartell que data de l’any 1834, que es conservava a l‘arxiu de la parròquia del Pi.
Paral·lelament a l’exposició, hi haurà activitats a la xarxa, com una taula rodona amb veïns i comerciants del barri que, sota el títol ‘Recuperant la festa major’, expliquen les seves vivències durant aquests vint-i-cinc anys.
A més, del dissabte 13 al dissabte 20 de març s’ha programat l’exposició dels dos convidats a Bestieses 2021 per part del Lleó i la Mulassa de Barcelona: l’Àliga de la Bisbal d’Empordà i el Cavall Alat de Vila-seca. Dues peces singulars del país que habitualment no surten de les seves poblacions.
