Documentada de forma administrativa i protocol·lària en reculls, com El llibre del Consell (1320); El Dietari de la Generalitat (1411- 1539); El Llibre de les Solemnitats (1424) o, entre altres, Rubriques Bruniquer (1605), hi ha referències també en altres formats adreçats al poble, un entramat de plecs solts que, il·lustrats i redactats en vers o prosa, literatura de canya i cordill, que també parlen de la celebració. I és justament aquesta documentació, conservada a l’arxiu Joan Amades de cultura popular, la que vesteix i vertebra l’exposició Corpus de paper. Imatgeria popular recollida per Joan Amades, que es pot visitar al claustre de la Catedral de Barcelona fins al pròxim 30 de juny, i que després serà itinerant pel país.
“És un format de butxaca, la primera pedra d’una gran exposició que es farà durant el pròxim any. Amb Corpus de paper volem apropar, amb un llenguatge planer i a l’abast de tots els públics, aquesta festa, que també està documentada en formats que arribaven al poble i no només en publicacions de més nivell”, explica a Tornaveu l’Antoni Serés, que juntament amb Amadeu Carbó són els comissaris de la mostra, promoguda per l’Arquebisbat de Barcelona, l’ICUB i el departament de Cultura de la Generalitat.
Com detalla Serés, l’exposició s’articula “a partir de reproduccions efímeres, com auques, fulls de rengle, romanços, ventalls, goigs i estampes, que anaven adreçades a un públic de masses que els adquiria uns preus assequibles”, des dels orígens de la impremta fins a principis del segle XX, principalment en fires i mercats de carrer. Aquest material de Joan Amades, que es conserva a l’arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, inclou gravats xilogràfics a una tinta o estampacions litogràfiques en colors que certifiquen la singularitat de l’esdeveniment arrelat al poble reproduint de forma divulgativa guarniments florals, reliquiari religiós, figures de la festa, instruments tradicionals, vestuaris de confraries o, per exemple, un encisador ou com balla. Per tant, afegeix Serés, “el to de l’exposició és divulgatiu i proper, obert a tots els públics, tant els que tenen coneixement de la festa com els que la volen descobrir”.
