Entrevistem l’activista, estudiós de la cultura popular i comissari de la mostra ‘La festa popular. La catalanitat cívica’, que es podrà veure a Vilanova i la Geltrú fins al 10 de setembre al Centre d’Art Contemporani La Sala
Com hem d’entendre el concepte de catalanitat cívica, que impregna la mostra sobre la festa popular al país que vostè comissiona?
La Festa, el conjunt del calendari festiu, el tradicional i el què no ho és, és una activitat important en l’activitat cívica d’una ciutat, que modula els ritmes cívics de participació dels ciutadans de la població que la celebra. La Festa no és, per tant, un divertimento, sinó una activitat amb caràcter polític, i polític vol dir participar en el moviment ciutadà.
A través de la festa cada societat explica quines són les seves prioritats, aspiracions i preocupacions. Però aquestes prioritats no sempre són homogènies en una societat. Això dóna més diversitat als tipus de festa, però hi ha nexes d’unió en una mateixa societat?
En realitat hauríem de dir que la Festa només és una, perquè és un sentiment, un sentir-se de festa, més que no fer festa. Aquest sentiment, partint de l’experiència apresa, es modula i s’adapta a allò que es vol celebrar o commemorar. Cada civilització té un model de festa que adopta diverses formes en funció de fets diversos: la tradició, és a dir, el coneixement anterior, l’actualitat, l’espai on se celebra -l’espai físic modela la celebració-, el sector social, i generacional que la celebra, etc.
La festa té una funció política. Com s’expressa aquesta funció?
La Festa té una funció política si per política entenem intervenir en els afers de la polis, de la ciutat, i un d’aquests afers és reconèixer-se cíclicament com a societat o comunitat concreta. I aquí molts criticaran que les festes majors s’interpretin com quelcom més que una estona d’oci.
“L’associacionisme no és altra cosa que posar al dia i a la legalitat vigent en cada moment el sentiment grupal de l’individu”
Al seu entendre, no hi ha festa sense vessant cívica?
No hem de fer una traducció literal de Festa per Festa Major. La Festa Major, que seria l’esdeveniment festiu on una comunitat es posa en escena ella mateixa per autoreconèixer-se anualment, no esgota la Festa. Cal comptar amb el Carnaval, amb les revetlles d’Estiu, el Nadal i el cicle d’hivern, les celebracions familiars i sectorials com casaments, aniversaris, enterraments, trobades d’amics, etc.
L’associacionisme cultural, social i esportiu també ha estat un eix vertebrador de la reivindicació política a Catalunya pel dret a decidir. N’és un exemple clar?
La Festa és un motiu per reunir-se, trobar-se i debatre, i per tant, posar en comú una opinió o un pensament. L’associacionisme no és altra cosa que posar al dia i a la legalitat vigent en cada moment el sentiment grupal de l’individu, que se sindica per afinitats de tota mena.
A l’exposició també veiem com en tota Festa Major ja hi ha elements complementaris com activitats esportives i concerts. Què aporten aquests complements?
La Festa no exclou res que pugui significar gaudi i intercanvi de coneixements i novetats. Els esports, les competicions o el joc no són complements de la Festa, sinó que s’han creat a partir de la Festa.
Com va modificar les festes, la dictadura, sobretot pel que fa al control dels carrers?
La dictadura franquista no va prohibir la Festa major, simplement la va adaptar als seus interessos, com fan tots els règims dictatorials. La davallada de la festa a partir dels seixanta va venir més aviat per la recuperació econòmica del règim. Gran part de la classe mitjana va poder adquirir un aparell de televisió i el 600, i per tant, desertar de les ciutats. I una ciutat sense ciutadans no pot fer cap mena de festa.
I és a partir dels anys vuitanta que la gent recupera el carrer com a espai de lleure.
A partir dels vuitanta, el moviment ciutadà partidista, de partits, i social, que eren vasos comunicants, va proposar-se recuperar el carrer per a la població, fins aleshores fortament controlat pel règim dictatorial. Recuperar el carrer tant per a les manifestacions de caràcter social, polític i festiu.
El poder sempre vol controlar la festa…
Per al poder és essencial controlar el carrer, i la festa es fa al carrer. Per tant està en la lògica del poder controlar la festa. Dependrà de la fortalesa dels moviments ciutadans i de l’estat de la democràcia a cada país, que pugui controlar-lo més o menys. De fet, la mateixa Festa, ja és un control de la societat, en tant que l’organitza.
Potser el més difícil és que l’esperit d’una festa major i els valors que transmet perdurin més enllà dels dies en què se celebra?
La Festa major només hauria de durar els temps fixats pel costum de cada població. Treure els elements de la festa major del seu context, com ja comença a fer-se, és modificar-la. La resta de l’any té diverses maneres de celebrar festes.
“La festa sempre s’ha adaptat a la societat que la celebra”
S’explica prou a les escoles, aquest patrimoni cultural tan important com són les festes majors?
No ho sé si s’explica prou i si s’explica bé. Hi ha exemples de tot. De fet, l’escola hauria d’explicar la festa de la mateixa manera que explica la geografia local.
Com s’imagina que seran en el futur les festes majors?
La festa sempre s’ha adaptat a la societat que la celebra. No tinc cap dubte que l’homo-ludens continuarà existint.
I finalment, quin balanç fa com a comissari, després de gairebé 3 anys d’itinerància de l’exposició?
El missatge roman intacte: La Festa, el sentiment d’estar de festa, és tant important per una bona salut mental i política, com ho és la participació en el món polític i cultural de la societat.
Gemma Aguilera
