Encara amb la ressaca de Nadal, arriba la festa dels Tres Tombs, una de les cites festives més multitudinàries i arrelades del calendari. Aquesta temporada, de gener a octubre, hi haurà passades a més de vuitanta municipis d’arreu del país, recuperant així la força d’anys anteriors a la pandèmia, i tindrà com a epicentre la localitat de Caldes de Montbui, convertida en la Capital dels Tres Tombs de Catalunya. També se seguirà posant l’accent en el benestar animal, amb el nou protocol elaborat per la Federació Catalana dels Tres Tombs per garantir en tot moment la seguretat i el benestar dels cavalls participants. El document ja l’aplicaven a tots municipis de les entitats associades, però ara el text s’ha acabat d’enllestir, amb noves aportacions i modificacions apreses de les cavalcades dels últims anys.
També se seguirà posant l’accent en el benestar animal, amb el nou protocol elaborat per la Federació Catalana dels Tres Tombs per garantir en tot moment la seguretat i el benestar dels cavalls participants. El document ja l’aplicaven a tots municipis de les entitats associades, però ara el text s’ha acabat d’enllestir, amb noves aportacions i modificacions apreses de les cavalcades dels últims anys.
Com es presenta la nova temporada dels Tres Tombs?
Enguany hem programat passades dels Tres Tombs a més de vuitanta poblacions. Obriran la temporada Argentona, Cerdanyola del Vallès, Martorell, Polinyà i Sant Andreu de Palomar (Barcelona) el 15 de gener, i l’últim municipi serà Cervelló, a l’octubre.
Els Tres Tombs és una de les festes més important del país, per darrere dels Reis, el Carnaval i les festes majors, i és també una celebració que unifica el territori. Va més enllà del dia de la passada, perquè moltes poblacions organitzen un programa d’activitats que dura quatre o cinc dies, amb balls, tallers, exposicions, etc., i és molt transversal, perquè compta amb la implicació de moltes entitats de cultura popular.
És una festa bicentenària –l’any passat Igualada celebrava els 200 anys de la seva passada–, i es consolida com la gran festa de tradició popular relacionada amb els animals i el seu benestar.
El 12 de gener fareu la presentació oficial de la temporada a Caldes de Montbui, què anunciareu?
Farem el pregó d’inici de temporada, presentarem la capital dels Tres Tombs de Catalunya, Caldes de Montbui –que aquest 2023 celebra el 150 aniversari de la seva festa– i presentarem la 26a Trobada Nacional de la Federació, que serà el 7 de maig.
També tindrem una novetat més. Si fa dos anys es va crear la bandera, que s’ha anat passant de poble a poble, ara estrenarem la figura dels banderers de la trobada, que enguany seran els mossos d’esquadra, aprofitant que han posat en marxa una nova secció de guàrdia muntada.
I finalment presentarem el nou Protocol de benestar animal. En realitat és l’última versió d’un document que l’hem treballat des de 2018 i que ja l’estaven aplicant el cent per cent de les nostres entitats. Però com tot protocol, faltava veure com estava funcionant i com s’estava aplicant. L’experiència d’aquest model en passades anteriors ens ha ensenyat moltes coses, i ens ha fet modificar algunes qüestions i ampliar alguna altra informació que hi mancava.
Quines novetats heu incorporat?
Per exemple, assumim que els pobles són qui organitzen i tenen la responsabilitat de la passada, però és el veterinari qui vetlla pel benestar dels animals qui decideix si un animal pot o no pot participar.
També hem posat al dia totes les indicacions i qüestions prèvies a les passades, com el recorregut, el transport, etc. I hem incorporat la possibilitat de sancionar als pobles que no compleixin el reglament, en diferents graus, que poden anar des de l’amonestació lleu, fins a donar-los de baixa com associat en la Federació.
Com ha estat el procés d’elaboració d’aquest protocol?
Era un treball que venia de la junta anterior i que va culminar en la redacció del document el 2018. Durant el 2020, vam introduir millores, a partir dels suggeriments que ens van fer arribar des de l’Associació de Veterinaris Especialistes en Èquids de Catalunya (AVEEC). També s’ha presentat Facultat de Veterinària de la UAB, Federació de Sant Medir i a la Federació Catalana d’Hípica, que ens ha fet aportacions. S’ha col·laborat amb la gent de l’Associació Catalana de Tracció Animal. És a dir, tota la gent que en aquest moment està en el món del cavall ha conegut aquest protocol i ens ha donat la seva opinió i ha participat. Creiem que és un bon protocol, que assumeix molt bé la realitat del nostre món.
Des de les associacions animalistes han expressat en diverses ocasions el seu desacord amb el text.
Aquestes entitats es diuen animalistes però ho són dels seus animals; els veritables animalistes del món del cavall són la gent dels Tres Tombs, que tenen cura del cavall tot l’any, des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, tot vetllant per la seva salut, la seva manutenció i la seva vida.
Hi ha queixes però jo crec que són infundades, provocades sobretot pel desconeixement del món del cavall i la feina que fan els traginers. Alguns ens recriminen el patiment dels animals, però no és cert. Les nostres activitats són obertes, no amaguem res, tot es pot gravar i fotografiar i no hi ha hagut mai problemes. Fins ara no hem tingut cap denúncia relacionada amb el benestar. Però el dia que en rebem alguna fonamentada i certa, la Federació estarà al seu costat, perquè nosaltres som els primers a defensar els èquids i el seu benestar.
El protocol és un punt final?
Som conscients que el benestar animal és un tema que anirà a més. Per això, en el mes de juliol, quan hagin acabat la major part de les passades, tornarem a fer una reunió per valorar l’aplicació i veure si hi ha alguna cosa que cal afegir o modificar.
La festa dels Tres Tombs recorda el nostre passat rural i traginer, però des de la Federació també reivindiqueu el futur dels cavalls.
Jo acostumo a dir que el cavall ha estat un dels grans orígens de l’evolució dels humans, perquè quan els botais a Mongòlia van domesticar el cavall fa cinc mil anys, això li va permetre comunicar-se, generar un transport de mercaderies i treballar el camp. El cavall ens ha portat fins ben entrat el segle XX, quan s’ha vist superat per la tracció a motor. Qui ens diu que d’aquí a uns anys el cavall no tornarà a tenir un paper fonamental en la nostra societat? Jo crec que serà així, tornarà a representar un paper clau en la Catalunya buidada, que necessita recuperar població i treballar els camps una forma sostenible i saludable. Alguns exemples ja els tenim aquí: a moltes zones de vinyes del Garraf o del Priorat, on el terreny resulta complicat per treballar amb màquines i tractors, la recollida del raïm es torna a fer a cavall, que per cert, produeix zero emissions de CO2, i que ja està estenent-se per l’Europa del Nord i central com alternativa ecològica i sostenible.
