La commemoració del 400 aniversari de la mort de Francesc Vicent Garcia (1623-2023) ha servit per revifar la popularitat de l’escriptor català més important entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. Una figura que va gaudir de gran predicament fins a la segona meitat del segle XIX, quan els prohoms de la Renaixença van qüestionar-ne la vàlua literària. L’exposició “El rector de Vallfogona: auge, declivi i retorn d’un mite nacional”, inaugurada ahir a la tarda al Museu d’Història de Catalunya, permet recórrer aquests canvis de rasant en la recepció social del poeta.
El discurs expositiu que proposen els comissaris Albert Rossich i Marc Sogues s’estructura en set àmbits. El visitant hi trobarà dues seccions contextuals (El Món del Rector i La poesia del barroc), dues altres biogràfiques (La vida de Vicent Garcia i El poeta Garcia) i, en darrera instància, les tres darreres dedicades a l’objecte d’estudi de la mostra: com va consolidar-se el mite del Rector durant la modernitat, empès per la difusió que en fa l’Acadèmia dels Desconfiats; la disputa que va generar a les acaballes del segle XIX entre defensors del seu llegat— entre els quals s’hi compten noms il·lustres (Antoni Gaudí, Frederic Soler, Domènech i Montaner, Narcís Oller…) — i els sectors més conservadors de la Renaixença, que rebutjaven el to satíric i groller d’algunes poesies de Garcia; i finalment, la progressiva desaparició del Rector de Vallfogona de l’imaginari col·lectiu durant el segle XX, afortunadament revertida gràcies a l’esmentada commemoració, que entre altres fruits ha permès impulsar la publicació de la seva obra completa.
“El rector de Vallfogona: auge, declivi i retorn d’un mite nacional” es podrà visitar al MHC fins al 15 de setembre.
