Amb la dissolució l’Obra del Ballet Popular (OBP), s’acaba una brillant trajectòria de tres quarts de segle (1950-2026) al servei de la dansa catalana. El valuós llegat documental atresorat per l’entitat ha estat cedit a l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, a Som Sardana i a Músics per la Cobla.
El darrer president, Joan Gómez, defineix el naixement de l’OBP com «un acte identitari». En ple franquisme, s’aprofita el paraigua eclesiàstic per trobar escletxes per promoure la cultura catalana. L’objectiu fundacional és clar, resumit en la famosa màxima «si no podem parlar en català, ballarem en català».
A partir dels anys, l’OBP té un paper molt destacat en la promoció del sardanisme, amb la creació d’iniciatives—Dia Universal de la Sardana o la Ciutat Pubilla de la Sardana (1960)—que continuen vigents. Gómez destaca que els capdavanters de l’Obra, alhora que prestigiaven el sardanisme amb iniciatives d’alt nivell intel·lectual (Jornades d’Estudis Sardanistes), van saber arribar a les classes populars. En aquest sentit, Gómez afegeix que les caravanes de la Flama de la Sardana— que imitant l’estètica dels Jocs Olímpics transcorrien des de la Ciutat Pubilla de la Sardana vigent fins a la seva successora— van ser un «gran impuls a la catalanitat».
El I Congrés de Cultura Popular i Tradicional va fomentar la creació de federacions nacionals de cultura popular, entre les quals l’Agrupament d’Esbarts Dansaires (1985) i més endavant la Federació Sardanista de Catalunya (1990). Gómez assenyala que la creació de federacions, «molt positiva per vertebrar els esbarts i les colles sardanistes», va restar importància a l’OBP com a agent aglutinador.
Amb tot, l’Obra del Ballet Popular ha continuat tenint un paper protagonista en la promoció del sardanisme, amb el lliurament anual de guardons fins al 2013, quan la Confederació Sardanista de Catalunya assumeix l’organització dels Premis Capital de la Sardana; i des del 2023, amb l’organització—juntament amb l’Agrupament dels Esbarts Dansaires—dels Premis Morratxa de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional.
Els 75 anys de l’Obra del Ballet Popular han estat molt vinculats al monestir de Montserrat. El santuari va acollir-ne la constitució, i cada any s’hi ha celebrat dues trobades emblemàtiques: l’Aplec d’Esbarts i la Trobada Sardanista—activitats que, a partir d’ara, organitzarà l’Agrupament d’Esbarts Dansaires i Som Sardana respectivament.
La història de l’OBP està extensament documentada en els llibres L’obra del Ballet Popular (2008), de Jordi Puerto, i l’Aproximació a la Història de l’Obra del Ballet Popular (2011), de Ricard Jové. L’entitat va ser mereixedora, el 1995, de la concessió de la Creu de Sant Jordi.
