Que una editorial dediqui una col·lecció a la dansa és “una fita avui dia impossible”, però aquesta dificultat per difondre coneixements sobre dansa “no és impediment perquè algunes persones inverteixin temps i coneixement a fer recerca històrica i social sobre la dansa, que es materialitza en grans treballs que fan aportacions importantíssimes a la història de la dansa”, afirma la Montserrat Garrich, especialista en l’àmbit de la dansa i els balls populars i tradicionals catalans i activa investigadora de l’Esbart Català de Dansaires, l’entitat que organitza des de l’any 1998, cada cinc anys, els premis Rafel Tudó. Com explica Garrich, l’objectiu d’aquest guardó és “intentar treure del calaix treballs rigorosos sobre tots els aspectes de la dansa que no poden veure la llum per una qüestió econòmica, però que fan una gran aportació al cos de coneixements i que, si no rescatem, es perdran”.
L’Esbart Català de Dansaires convoca una nova edició del Premi Rafel Tudó, que vol reconèixer els treballs inèdits realitzats sobre algun aspecte de la dansa tradicional catalana. Estudis, projectes, experiències, documentació sobre danses vives, enregistraments sonors o audiovisuals en qualsevol àmbit: Ensenyament, documentació, recerca, recuperació, difusió, etc. Es poden presentar treballs en diferents formats abans del 23 de juny de 2014 per correu certificat a la seu de l’Esbart.
El guanyador veurà publicada la seva obra com a premi. Però, com explica Montserrat Garrich, “la resta d’obres presentades no quedaran en l’oblit, perquè a finals d’any organitzem la jornada ‘Aportacions a la dansa catalana’, un fòrum en què “els estudiosos poden presentar una ponència sobre el seu treball i donar-la a conèixer, i a més, quedarà publicada en la memòria de la jornada”. Així, “ens assegurem que rescatem més obres, encara que només en puguem publicar una”. El treball guanyador del Premi Rafel Tudó 2014 es podrà trobar a les biblioteques de les universitats i les biblioteques públiques i especialitzades, de manera que qualsevol persona que vulgui accedir al treball ho pugui fer sense problemes.
La primera convocatòria va ser el 1998, i va guardonar un treball de Núria Vinyoles, l’estudi Sant Feliu de Codines : tradicions i danses. El 2003, el guanyador va ser Ramon Vallverdú per l’estudi Foc en dansa: els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona. Per contra, el 2008 el premi es va declarar desert.
L’Esbart Català de Dansaires és una entitat dedicada a la investigació, compilació, conservació i divulgació de la dansa i els costums tradicionals catalans en totes les seves vessants amb el màxim de rigor històric i etnocientífic i en totes les activitats annexes, com són publicacions, cursets, conferències, mostres de dansa, festivals, organització o coordinació d’actes públics, etc. i, en general, tot allò que estigui relacionat amb la cultura catalana.
