La dansa tradicional passada per la mirada de la dansa contemporània i el jazz en format Big Band. Aquesta és la proposta de ‘Locus Amoenus: més enllà de la Tradició’, un nou espectacle que prepara l’Esbart Català de Dansaires en col·laboració amb la Rufaca Folk Jazz Ochestra i l’IEA Oriol Martorell. És un muntatge innovador que, per primera vegada, reunirà sobre l’escenari un esbart tradicional, ballarins de dansa contemporània i 27 músics multiinstrumentistes que combinaran els flabiols, tenora, violins, acordió diatònic, tambors o panderetes de la música tradicional amb saxos i trombons, bateria i un piano de cua propis de la Big Band.
Joan Gómez, director musical de l’Esbart Català Dansaires i impulsor del projecte, explica que la proposta, que “crec que no s’ha fet mai”, no busca només fusionar o enfrontar sinó que “parteix de la dansa d’arrel per fer-la evolucionar cap a nou llenguatges contemporanis sense perdre la identitat”.
Al costat de Gómez, en el projecte han treballat també el compositor i arranjador Sergi Vergés, professor del Conservatori del Liceu de Barcelona i director de la Rufaca Folk Jazz Orquestra –una peculiar big band on conflueixen el folk i el jazz–; Anna Bigas, la directora de l’Esbart Català de Dansaires, i Jacob Gómez, coreògraf i professor de l’IEA Oriol Martorell, qui aporta la visió contemporània de la dansa.
El títol de l’espectacle, aquell “lloc agradable” o “amè”, remet al disc Beatus Ille del mateix Sergi Vergés, qui el va concebre quan va deixar Barcelona per anar a viure a Arsèguel, i en què fusionava cançó tradicional pirinenca amb el jazz d’una big band. Joan Gómez explica que va tenir la idea en escoltar aquell treball: “Jo estava sentint aquell disc i veia gent ballant. M’imaginava un esbart de dansa tradicional i un esbart que fes dansa de creació”. Però, afegeix el director musical, l’Esbart Català de Dansaires va proposar anar més enllà: no quedar-se només en com ho faria un esbart que fa dansa de creació sinó anar a buscar els que fan dansa de creació, els ballarins contemporanis. “Si passem d’un acordió diatònic a un quartet de saxos també podem passar d’un esbart tradicional a una companyia de dansa contemporània”.
El muntatge presenta onze danses d’arrel representatives de tot el territori: jotes de l’Ebre, danses araneses, un ball Pla del Pirineu, una espolsada de Mataró, la Bolangera de Rosa o una Cançó de collir olives, entre d’altres. També inclou, com a preludi, una peça inspirada en el Toc d’Inici de les festes de La Mercè de Barcelona, que vol ser una aclucada d’ull a l’Esbart Dansaire i als seus Cavallets Cotoners (que ballen en aquell Toc d’Inici) i a la vegada un homenatge al desaparegut Jordi Fàbregues.
Gravació amb públic i en directe
L’Esbart Català de Dansaires fa més de dos anys que treballa en aquest projecte, que ara s’acosta a l’última etapa amb l’enregistrament del disc i d’un vídeo promocional a l’espai La Sala d’Òrrius (el Maresme), el 4 i 5 de març. Per fer-ho des de l’Esbart també han buscat una fórmula innovadora. “No ens tancarem en un estudi sinó que ho farem amb públic i en viu i amb petits tastets de dansa”, explica Gómez. “El públic estarà assegut al voltant dels ballarins i l’orquestra i s’integrarà dintre de l’enregistrament”, per viure una experiència que qualifiquen d’immersiva i sensorial. S’han previst quatre sessions: el 4 de març, a les 18h i les 20h, i el 5 de març a les 11h i 13 hores, amb unes setanta o vuitanta localitats cadascuna.
Aquesta proposta forma part d’una campanya de micromecenatge, amb la qual els impulsors esperen aconseguir 6000 euros de finançament per tirar endavant el projecte. L’Esbart Català de Dansaires preveu tenir del disc editat per al mes de juny i presentar l’espectacle complet de dansa a l’estiu.
