En els darrers anys i fins el 2018, l’Esbart Català de Dansaires ha vingut publicant anualment un disc amb danses del seu arxiu musical, Música i Músics de l’Esbart Català de Dansaires, amb la intenció de divulgar i de fer un inventari de les danses vives. Per donar continuïtat al projecte, i amb el mateix doble objectiu, neix la col·lecció de discos Músiques del MercèDansa.
Es tracta d’un projecte ambiciós que proposa enregistrar i publicar les músiques que durant 26 anys s’han interpretat i ballat a la mostra de danses vives de la Mercè. La col·lecció estarà conformada per una desena de discos compactes –un per any– i cadascú tindrà una selecció de 15-20 danses, en versió concert i interpretades per cobla, tot i que també i hi seran presents les colles de grallers i rondalles que han participat al MercèDansa.
Joan Gómez, director de la col·lecció i també director musical de l’Esbart Català de Dansaires, ha explicat que la voluntat és que cada CD integri una dansa de cada edició, però la recopilació no seguirà “cap ordre cronològic ni geogràfic”, perquè la idea és “cada disc tingui prou varietat i diversitat”. La selecció tindrà en compte també la disponibilitat del material instrumental i dels coordinadors de cada dansa, als quals s’invitarà a participar de l’enregistrament.
Tot i així, en el volum que estrena la col·lecció –que porta per títol la Cobla del Centenari– s’ha fet una excepció i sí té un fil conductor, que és el propi Esbart Dansaire, ja que integra “danses en què l’Esbart ha intervingut d’una manera o d’una altra, ja sigui en la seva recuperació, en l’arranjament musical o fent la instrumentalització”.
S’hi poden trobar 21 músiques, com el ball dels Llancers de la Palma de Teià, el ball de la Bola de Sabadell, el de Gitanes de Rubí, el de bastons de Barcelona o el del Roser de Vallfogona del Ripollès o el Galop de la Mercè, que des de l’any 1997 posa el punt final al MercèDansa.
Posar en valor el patrimoni musical
Més enllà de l’enregistrament en sí, el projecte també busca ordenar i uniformitzar aquestes músiques. Gómez explica que “moltes vegades quan preparem el MercèDansa, la documentació que ens arriba de les poblacions difícilment és un material bo”, perquè les partitures estan deteriorades, o incomplertes, o venen en formats allunyats de la cobla. La confecció de les partitures contribuirà a incrementar el seu propi valor patrimonial. I les poblacions participants rebran la gravació de la seva dansa.
