La publicació recull els resultats d’una investigació impulsada pel Museu del Ter de Manlleu, l’Associació de Sant Antoni Abad – Tonis de Manlleu i l’Esbart Català de Dansaires. L’estudi, coordinat per Arimany, també va comptar amb la participació d’Anna Bosch, Carles Garcia, Montse Piella, Judit Solà, Immaculada Tubau i Montserrat Garrich. La presentació també podrà seguir-se telemàticament a través del canal Youtube del Museu del Ter.
Arimany és un gran coneixedor de les pràctiques de devoció osonenques, i específicament, de la festa dels Tonis de Manlleu. Amb aquesta obra, dóna continuïtat a l’estudi La Festa dels Tonis de Manlleu: entre la devoció i la gresca, becat l’any 2010 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, on analitzava la festa des de quatre àmbits: la devoció, és a dir l’origen religiós d’aquestaa; l’organització, el grup humà que la promou; la celebració, les activitats lúdiques que es programen; i la tradició, reflectida en el Ball del Ciri.
Tot i que molt probablement es remunta més enrere, la primera referència de la Festa dels Tonis manlleuencs data del 1893. En aquelles dates, els traginers i els taverners s’encarregaven de l’organització de la festa. La industrialització de la societat, i específicament les noves formes de transport, provocaren que aquesta responsabilitat es traslladés, durant les primeres dècades del segle XX, als pagesos i ramaders. En els anys trenta, ja es defineix una doble administració de la festa: la dels pabordes (estrictament religiosa) i la del gremi (fonamentalment lúdica).
El ball del ciri de Manlleu, actualment
Des del 2000, els Tonis de Manlleu donen cobertura a l’organització de la festa i, d’aquesta manera, també garanteixen la salvaguarda del ball del ciri. L’entitat promou l’ensenyament del ball als més petits, que també l’aprenen a les escoles. Actualment, el ball del ciri és dansat a la plaça de Fra Bernadí una vegada han acabat els passants dels Tres Tombs. El ballen dotze persones: el banderer de Sant Antoni i els dos cordionistes de l’any en curs i els càrrecs que els hi prendran el relleu, tots acompanyats de les respectives parelles. Des de 2004, es forma una doble rotllana, amb les dones col·locades a l’interior i els homes a l’exterior.
