La trajectòria com activista cultural de Sanclimens emergeix l’any 1963 amb l’organització de la Ciutat Pubilla de la Sardana a Manresa, la primera edició que se celebrava a les comarques barcelonines. Un acte marcat per la vigilància dels agents de la Brigada Politicosocial, i en el qual Sanclimens va ser protagonista com a president de l’Agrupació Cultural del Bages. Malgrat aquest marcatge proper dels cossos de repressió franquistes, es van programar activitats patriòtiques, com ara el monument a la sardana, l’organització de jocs florals.
La vinculació de Sanclimens amb la cultura popular prosseguiria durant les següents dècades, exercint com a president de l’Orfeó Manresa (1967-71), membre de l’Esbart Manresà, ponent en el I Congrés de Cultura Popular i Tradicional (1981), i primer president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, constituïda el 1985. La seva figura també fou decisiva en la configuració d’Òmnium Cultural a Manresa.
En els primers anys de la Transició, Sancliments va afiliar-se a Convergència Democràtica de Catalunya, formació a través de la qual assoliria l’alcaldia de Manresa (1987-1995), diputat al Parlament de Catalunya (1984-1995) i president de l’Associació Catalana de Municipis. Com a polític professional, va participar del Consell de Cultura Popular i va voler impulsar la Llei del Mecenatge per tal d’afavorir l’economia de les entitats culturals.
Més enllà de l’àmbit cultural, Sanclimens fou director d’una empresa tèxtil durant més de 20 anys, i vicepresident del Manresa Esportiu Bàsquet, actual Bàsquet Manresa, que durant la seva alcaldia assoliria grans èxits esportius. L’any 1999 va publicar les memòries Temps viscut, on explica records de la seva trajectòria cultural i política, i demostra la gran afició que tenia per conèixer tota la geografia catalana.
