Tornaveu
‘Festum’, un viatge pel calendari festiu català

Com resumiríem en menys d’una hora les tradicions festives i populars d’arreu de Catalunya? Quines expressions i quines celebracions triaríem? Aquest és l’exercici que han fet a Festum, un  espectacle de nova creació que aterra aquesta setmana i la vinent al Centre Artesà Tradicionàrius, al cor del barri de Gràcia. El muntatge multidisciplinari, que fusiona teatre, dansa, música, titelles i capgrossos, està creat per l’actor i clown Jordi Pesarrodona, i compta amb Anna Bigas i Joan Gómez, de l’Esbart Català Dansaires, en la direcció.

L’obra és “un viatge pel calendari festiu i les tradicions catalanes, que vol mostrar la gran riquesa de la nostra cultura popular”, resumeix Pesarrodona. Un viatge que s’inicia a la primavera, amb les festes de l’arbre de maig i el Ball de Cintes; s’atura en la Nit de Sant Joan, amb el foc i els diables; s’endinsa en les festes majors de l’estiu, amb capgrossos i tradicions marineres com les havaneres; visita la tardor, que està representada amb les festes agrícoles, de segar i batre i de la verema; passeja pel cicle nadalenc, amb el Tió, i després el carnestoltes i ball de gitanes, per acabar de nou en la primavera, les festes del Corpus i la Patum.

Tot això s’ha condensat en cinquanta minuts intensos i en només nou persones sobre l’escenari: dues parelles de dansaires, una formació de músics -on no falta el so inconfusible de la tenora, la gralla i el flabiol- i un conductor o mestre de cerimònies, “un personatge histriònic, inspirat en aquells personatges emmascarats i estrafolaris de les processons medievals –com el Pollo de Moià–, equipats amb una tona que servia tant per picar la gent com per espantar les mosques”, i que encarna el mateix Pesarrodona.

En Festum participen gent procedent de la cultura popular –com Joan Gómez, director de l’Esbart Català de Dansaires, i Anna Bigas, directora del cos de dansa del mateix esbart, responsables de la direcció musical i de la coreografia– però també de fora, com l’actor i director de cinema Joan Frank Charansonnet, en la direcció artística. Per Pesarrodona, això permet oferir una mirada més àmplia, potent i desacomplexada de la cultura popular, adreçada a tots els públics, tant a aquells coneixedors de les nostres festes com als turistes i visitants.

Pesarrodona apunta que “en altres comunitats de la península Ibèrica, com Cantabria o Euskadi, els balls populars són presents en totes les festes. Però aquí sembla que a vegades ens faci vergonya expressar la nostra cultura popular. A la majoria de la gent –tret d’aquells molt entusiastes de la cultura popular– els costa molt ficar-se en els balls de plaça i ballar un galop, per exemple. Amb l’espectacle també volem dir sentim orgullosos de la nostra festa i llancem-nos-hi”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa