La catedral de Barcelona acull aquest cap de setmana Eulàlia, l’espectacle de l’Esbart Ciutat Comtal que recrea la vida i la passió de la primera patrona de Barcelona i que és també una història de lluita per la llibertat i la igualtat. L’obra torna amb relleu generacional: el dissabte 8 (a les 21h) Alba Morella interpretarà per últim cop el personatge de Santa Eulàlia, mentre que en la funció de diumenge (a les 16.45h) s’estrenarà en aquest paper Jana Peralta, una jove dansaire de catorze anys de l’Esbart.
L’espectacle, basat en fets documentats revestits amb la poesia de les llegendes, recupera una història força oblidada del passat de la ciutat, la de la jove filla de Sarrià que, en el segle III dC, s’enfrontà per la seva fe al pretor romà Dacià, el qual va manar que fos martiritzada i condemnada a morir a la creu. Des del seu martiri, Eulàlia va ser molt venerada pels barcelonins i va ser patrona de la ciutat fins al segle XVII, quan va ser desplaçada per la Mercè. La representació té lloc sobre la cripta de la catedral de Barcelona, a l’empara del sepulcre on reposen les seves relíquies.
Teresa Agustí dirigeix un muntatge en què hi participen prop de cinquanta persones, 26 dansaires sobre l’escenari i 25 més actuants (és el més nombrós dels que representa l’Esbart), a més de l’equip que col·labora en l’organització. L’obra compta amb coreografia original de l’anterior director artístic, Lluís Calduch; la música està creada i dirigida per Francesc Cassú i el vestuari i l’escenografia són obra de Pau Fernàndez.
Una tradició portada a l’actualitat
Lluís Calduch explica que l’obra va sorgir d’un llarg procés de recerca i documentació, i es basa en les antigues moixigangues, dels goigs i balls parlats i altres manifestacions folklòriques de caràcter religiós de la cultura popular. La proposta és gairebé una òpera estructurada en deu quadres escènics que barreja tradició i modernitat i que combina dansa, música i projeccions visuals.
El coreògraf destaca especialment el quadre inicial de la sortida de la cripta, quan Eulàlia es presenta davant de Barcelona a explicar la seva història, i també el trasllat de les seves despulles en solemne processó des de Santa Maria de les Arenes fins a la catedral, que és “potser un dels pocs moments de la història que va succeir realment i en el qual participen 25 persones que formen part del teixit associatiu de l’Esbart”. Per Teresa Agustí, és molt emotiu el moment de “la mort d’Eulàlia després de patir tots els martiris, en què és acompanyada per totes les dones en una dansa”.
L’escenografia és senzilla i no invasiva, concebuda per tal de no contaminar ni camuflar l’escenari impactant de la catedral, explica Pau Fernández. Únicament destaca “un cadafal, que serveix per entronitzar el prefecte romà i fer visible el diàleg entre ell i Eulàlia”, i la resta són atrezzos mòbils o també màpings sobre les parets de la catedral. “En el vestuari, volia fugir de l’historicisme que ens portés cap al pèplum”, afegeix. L’únic vestuari historicista és el que vesteix el prefecte Dacià, que a més és del color vermell de la sang i el martiri, però “la resta són dissenys molt nets, senzills i contemporanis, concebuts amb una simbologia de la litúrgia cristiana”: el verd de l’esperança en la fe i la resurrecció que llueixen les testimonis, i el blanc ivori de l’Eulàlia que representa la incorruptibilitat del cos, el marró que la lliga a la terra o el blanc de la puresa que porta en la glorificació.
Homenatge a la patrona i a la ciutat
L’Esbart Ciutat Comtal va estrenar Eulàlia l’any 2013, i des de llavors la proposta omple cada any la catedral i ha connectat molt bé amb el públic barceloní. L’any següent va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2013, en la categoria de Cultura Popular i Tradicional. Calduch creu que l’espectacle connecta molt bé amb el públic barceloní perquè “es tracta el tema religiós amb molt de respecte i ho fa des de la vessant de la cultura popular”. A més, afirma que l’obra és sobretot “la història d’una dona que lluita per defensar els seus ideals, per la igualtat, la llibertat i la justícia, una situació no gaire diferent del moment que estem vivint, on aquests valors estan sent perseguits i cal defensar-los”. Teresa Agustí recorda que el mateix nom d’Eulàlia significa “la que parla bé”, i explica que el muntatge vol ressaltar “els valors de la fermesa i el fet de defensar les pròpies idees a través del diàleg i sense violència”, posant en el centre la figura de la dona.
Per Pau Fernández, representar Eulàlia en un escenari privilegiat com és la catedral de Barcelona és una oportunitat per “poder treure a la llum la real i la històrica patrona de la ciutat, a la qual està consagrada la catedral”. La voluntat és que l’espectacle perduri en el temps i que “no sigui només una cosa de l’Esbart sinó que formi part del patrimoni de la ciutat”, afirma Teresa Agustí.
