Fa trenta anys s’estrenava en el marc de la festa major de Barcelona la mostra de danses tradicionals catalanes Mercè Dansa. I fa quatre que l’Esbart Català de Dansaires recull i enregistra totes les músiques que s’han ballat en aquest temps en una col·lecció de discos. Ara arriba un nou volum, el quart, que recull divuit temes i una desena de danses d’arreu de Catalunya, des de la Garrotxa fins a Terra Alta, passant pel Baix Llobregat o el Maresme. La gravació l’ha fet la Cobla del Centenari.
La selecció dels temes no s’ha fet amb criteris cronològics sinó que, com en anteriors CD, “s’ha buscat la varietat i que hi estiguin representades danses de les primeres edicions i dels últims”, explica Joan Gómez, director de la col·lecció i també director musical de l’Esbart Català de Dansaires. Així, hi trobem des de la jota (o Cap de Dansa) del Pinell del Brai, que es va ballar en el primer any del Mercè Dansa, fins al Ball dels Mocadors de Sant Climent del Llobregat, que hi va participar l’any passat.
Del present volum destaquen dues danses patrimonials i emblemàtiques: la Dansa de Castellterçol –declarada d’Interès Nacional– i el Ball de Cintes de les Preses. Però d’aquestes en el disc no hi trobarem les versions més ballades sinó altres menys habituals però igualment de gran qualitat. “Teníem clar que aquestes danses havien de formar part de la col·lecció”, explica Gómez. Però d’elles ja existien “gravacions magnífiques” amb instrumentacions de Joaquim Serra, i no tenia sentit tornar-les a enregistrar, i per això van optar per les versions que van fer Josep Font Sabaté i de Jordi Núñez, respectivament.
El disc inclou també el ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet, que va ser recuperat l’any 1989 com ball d’escena i ara –de la mà del coreògraf Joan Manuel Miquel– ja es ballen al carrer; el Patatuf del Maresme, amb la instrumentació de Josep Gravalosa, director i fundador de la Cobla Barcelona, que demana “una virtuositat per part del flabiol o la tenora impressionant”, o el Babau d’Esplugues de Llobregat, amb instrumentació revisada de Marcel Caselles.
Joan Gómez destaca també la jota del Pinell del Brai, a la Terra Alta, una dansa que s’havia perdut durant algunes dècades fins que a principis dels anys noranta Josep M. Ferré i Margarida Aniorte, de l’Esbart Català, van recuperar. La dansa va participar en el primer Mercè Dansa, i hi ha tornat en diverses edicions. En la primera edició la dansa presentava tres coples. Però per a l’edició de 2019, la dansa havia crescut en dues cobles, i Joan Gómez va fer una nova instrumentació, adaptant i afegint les dues cobles noves. “En 34 anys que té aquesta jota hem vist com ha evolucionat. És un exemple d’una dansa viva”.
El disc ve acompanyat d’un llibret, redactat per Montserrat Garrich i el mateix Gómez, on s’explica la història i el context en el qual es ballen totes les obres. El projecte Músiques del Mercè Dansa, més enllà de l’enregistrament, té l’objectiu de recopilar, ordenar, conservar i divulgar tot aquest patrimoni musical, i complementa el programa de l’Inventari de Danses Vives de Catalunya, també impulsat des de l’Esbart Català de Dansaires, que des del 2017 ve catalogant totes les danses que es ballen als carrers i places del país.
