El Festival Raval(s), de la Fundació Tot Raval, ha rebut aquest dimarts 13 en una cerimònia al saló de Cent el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de cultures populars i comunitàries. Es tracta d’un projecte de creació comunitària que se celebra des de fa més de vint anys al cor de Barcelona i que recull la tradició de la cultura i les festes majors populars amb una mirada més oberta i plural. Hem parlat amb Gemma Ferreón, coordinadora del festival i tècnica de Tot Raval, qui destaca que el guardó serveix sobretot per donar visibilitat a un relat del Raval diferent del que acostuma a sortir als mitjans, centrat en la pluralitat, el treball en xarxa i la lògica comunitària.
Procés de creació comunitari
Un festival de músiques emergents; una mostra de rumba, capgrossos, capoeira i danses de Bangladesh en un mateix escenari; un itinerari per històries d’esclavitud, capitalisme i desigualtat colonial; un espectacle teatral sobre el barri a través de la mirada d’una veïna; una trobada d’horts urbans o una festa de més de sis-centes sopes d’aquí i d’allà. Són algunes de la quarantena d’activitats que van omplir les places i carrers en l’última edició del Festival Raval(s), que es va celebrar del 9 al 12 de novembre de 2023. El certamen és un dels esdeveniments comunitaris més multitudinaris de la ciutat, amb el feminisme, l’antiracisme i la lluita contra el canvi climàtic com a eixos centrals del programa.
Més enllà dels quatre dies d’activitats, Gemma Ferreón insisteix que “l’important és el procés de creació comunitari que hi ha al darrere, un procés que es desenvolupa tot l’any i que culmina després en la mostra de la segona setmana de novembre”. En aquest procés intervenen més d’un centenar d’agents, entre els quals hi ha “equipaments culturals, centres educatius, col·lectives autoorganitzades, associacions, també veïnat no organitzat, tots participant i treballant junts”. En aquest procés, el paper de Tot Raval és el “d’articular i coordinar esforços”, perquè les propostes sempre surten de les mateixes entitats, cosa que garanteix la implicació.
Un festival de cultures populars
En un barri on el 53,4% de la població procedeix de fora de la Unió Europea i on viuen més de 40 nacionalitats (segons dades de l’Ajuntament de 2021), el festival Raval (s) reivindica la multiculturalitat. “Aquesta ‘s’ entre parèntesis és per donar importància a la pluralitat en tots els sentits. Per això, en el festival està present la cultura popular tradicional catalana, però també la resta de manifestacions culturals tradicionals de comunitats del barri han d’estar-hi representades de forma equilibrada”, afirma la coordinadora.
Però l’art i la cultura no són una finalitat sinó “eines per la transformació social i per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del barri”. Aquest llenguatge artístic, afegeix, “és més directe, arriba a més gent, i permet parlar de temes més complicats i complexos d’una manera creativa, aportant solucions i una reflexió conjunta”.
Canviar el relat
L’objectiu final del festival i de tota la tasca que fan des de Tot Raval és trencar estigmes i generar una altra narrativa. “El barri sempre es visibilitza amb un altre imaginari, criminalitzador, estigmatitzat. Nosaltres volem posar en valor el Raval en facetes que no es veuen però que s’ajusten més a la realitat, com el treball en xarxa, fet col·lectiu, mirada comunitària”, explica Ferreón. Per això, des de Tot Raval celebren que els Premis hagin reconegut també un altre projecte del barri: l’Institut Miquel Tarradell, un “projecte educatiu que conjuga la reivindicació de totes les llengües de la comunitat amb l’aprenentatge i l’ús del català”. Amb aquest doble premi en cultura i educació qui guanya és el Raval, asseguren.
Altres premiats
En la mateixa categoria de cultura popular, el jurat ha fet una menció especial al projecte La Maafetada de la cooperativa Abarka per la seva dimensió d’ocupació de l’espai públic per part de la ciutadania, a través d’un àpat comunitari que, mensualment, reuneix veïns i veïnes de la ciutat al parc de la Ciutadella.
Els premiats en altres categories –a més de l’esmentat Institut Miquel Tarradell– han estat l’exposició Els nous realistes. Arquitectura catalana i balear d’ençà de la crisi del 2008; Montserrat Torrent, per la seva activitat artística durant l’any 2023; Joan Carreras (artística), per la seva interpretació en Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), de Gabriel Calderón; David Bestué, per l’exposició Ciutat de sorra, i finalment l’audiovisual Alteritats, d’Alba Cros Pellisé i Nora Haddad Casadevall.
