El 30 d’octubre farà cent anys de la mort de l’escriptor, dramaturg i traductor Ramon Folch i Camarasa (Barcelona 1926 – Mollet del Vallès 2019), figura clau de la literatura del segle XX. Va ser un autor tan prolífic com polifacètic: novel·les, obres teatre, poesia, contes, còmics i prop de dues-centes traduccions, a més de divulgador i potenciador del llegat del seu pare, el popular escriptor Josep Maria Folch i Torres.
Però “avui, de les més de quaranta novel·les que va escriure, moltes d’elles reconegudes amb premis, només n’hi ha una –El nàufrag feliç – a l’abast dels lectors”. Recuperar “aquest patrimoni cultural que perdem perquè l’hem deixat de llegir” és un dels objectius que busca el Centenari Ramon Folch i Camarasa. La Comissió del Centenari –integrada pels hereus de l’autor i per la Fundació Folch i Torres– ha presentat aquest dimarts a l’Ateneu Barcelonès el programa commemoratiu, que arrancarà a la tardor i inclourà exposicions, simposis, edicions inèdites i reedicions de la seva obra, xerrades, clubs de lectura o adaptacions teatrals, entre altres actes.
Escriptor, poeta, dramaturg i traductor compromès
El Centenari és una oportunitat per homenatjar i posar en relleu la trajectòria d’un autor que va explorar tots els gèneres literaris (novel·la, teatre, còmic, poesia), que va construir “una obra amb personalitat pròpia però sense renunciar al mestratge i l’herència del pare”, i amb un estil molt ric, caracteritzar per la ironia, l’humor i la modèstia i capaç de projectar-se al futur, segons va destacar l’escriptor Oriol Izquierdo, vocal de la comissió del centenari. L’obra de Folch i Camarasa “és un patrimoni que aparentment s’ha fet vell però només aparentment, perquè ens explica el que hem estat i el món que va permetre construir el que som avui”, va afegir.
Però l’efemèride vol, especialment, reivindicar el compromís cívic de Folch i Camarasa amb la llengua, la cultura i el seu país: “En plena dictadura, va intentar viure dels oficis de l’escriptor i sense renunciar a la pròpia llengua”, va apuntar Izquierdo. Un compromís que es reflecteix en les traduccions que va fer al català de títols i autors clàssics (George Orwell, Hemingway, Graham Green, Patricia Highsmith, Aldous Huxley o El Diari d’Ana Frank), i que van contribuir a mantenir viva i moderna la llegua catalana, però també dels èxits dels grups pops dels anys seixanta; en l’aventura de recuperar la revista infantil i juvenil En Patufet que havia iniciat el seu pare, o en la lluita per salvar el castell de Palau-solità i Plegamans, que avui acull la Fundació Folch i Torres.
Programa del centenari
El Centenari arrencarà a la tardor amb un acte institucional a Palau-solità i Plegamans, el municipi on la família tenia la casa d’estiueig i que ell conveí en residència permanent acabada la guerra. L’acte coincidirà amb la inauguració de l’exposició itinerant L’ofici de viure a paraula, un conjunt de deu plafons que recorren la trajectòria i obra de l’autor, des de la profunda influència intel·lectual del seu pare i els seus germans, fins a la seva vinculació amb Palau-solità i Plegamans i la tasca de la Fundació Folch i Torres, passant la seva etapa de consolidació literària –amb els premis Joanot Martorell i Sant Jordi per La maroma i La visita, respectivament–, la seva producció en el teatre (també amateur), els contes, el còmic i la poesia; l’èxit de les aventures d’en Massagran, la seva etapa a Ginebra com a traductor per a l’OMS (Organització Mundial de la Salut) o el seu compromís cívic.
Altres actes destacats són un tribut de la figura de Ramon Folch i Camarasa en el marc de la Setmana del Llibre en Català i, el 30 d’octubre, un Simposi Acadèmic a la Universitat Autònoma de Barcelona al voltant de la seva“figura, l’obra, la versatilitat literària i la traducció”, amb noms com Montserrat Bacardí, catedràtica de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB, el filòleg i expert en teatre català Francesc Foguet o l’escriptor i especialista en literatura popular Joan Manuel Soldevilla.
Per tal de recuperar i fer descobrir (o redescobrir) la seva obra als lectors –i que El nàufrag feliç no sigui l’únic títol a l’abast del públic–, s’ha previst la publicació d’una antologia de la seva poesia i de l’epistolari entre ell i el seu editor, Joan Sales, i també es reeditaran d’alguns dels seus títols, entre ells, el Manual de la perfecta parella mediocre (en format d’àudio llibre), o L’estiu més bonic, ambdóssota el nou segell Llibres Plegamans.
El programa del Centenari vol ser una celebració “viva i col·lectiva”, a la qual la Comissió anima a sumar-se lectors, escoles, biblioteques, entitats culturals i institucions, i els seus actes aniran engreixant el calendari. De moment hi ha programades unes Jornades sobre l’humor el 7 i 8 de juliol de 2026 al Casal Pere Quart de Sabadell, a més de clubs de lectura, adaptacions teatrals, xerrades o recitals poètics.
