L’Arxiu Nacional ha incorporat al portal Arxius en Línia el fons de l’Orquestra Pau Casals. Es tracta d’un fons amb 1.100 documents, que posen a l’abast de la ciutadania les 136 capses que formen l’arxiu d’una formació, activa entre 1920 i 1937, mítica en la història de la música catalana del segle XX. L’arxiu de l’Orquestra aplega principalment les partitures utilitzades per aquesta agrupació, amb les anotacions pròpies del director i els intèrprets, i es va conservar (abans del seu ingrés a l’Arxiu Nacional, el 1995) dipositat a la seu de l’Orfeó Català, el Palau de la Música Catalana de Barcelona, lloc d’assaig històric de l’Orquestra Pau Casals.
El fons, un recorregut per l’ideari musical de Pau Casals
El fons de l’Orquestra Pau Casals inclou sobretot partitures musicals de tipus orquestral, algunes manuscrites i sobretot impreses, ordenades pel nom del compositor, que són el reflex de l’ideari musical del seu creador. El mestre Pau Casals va voler que l’Orquestra interpretés música de qualitat, a través dels clàssics, i que alhora revelés les inquietuds musicals del moment amb, la música de compositors contemporanis nacionals i internacionals; Casals també es va posicionar amb l’orquestra com un ferm defensor de la música del país donant espai a la creació contemporània catalana.
A més de les partitures hi ha també la documentació administrativa i de gestió de la formació musical, correspondència, programes de concert, invitacions i altre material utilitzat per a la classificació de les partitures, juntament amb publicacions periòdiques que testimonien part de la seva activitat musical. El fons també inclou documentació sobre altres entitats musicals (majoritàriament, programes), així com publicacions periòdiques i altres recursos d’informació. En definitiva, el contingut del fons ofereix a qui s’hi apropa una perspectiva molt àmplia i profunda del context històric i musical de la Catalunya del primer terç del segle XX.
13 d’octubre de 1920, comença el camí
L’Orquestra Pau Casals, fundada per iniciativa de Pau Casals, va néixer amb l’objectiu de promoure la música simfònica i contribuir a elevar el nivell orquestral i musical de Barcelona, així com per reflectir el compromís social que per a ell tenia la música. La va finançar amb recursos propis i amb l’ajuda d’un patronat, que en va esdevenir l’organisme rector.
El concert inaugural va tenir lloc el 13 d’octubre de 1920 al Palau de la Música Catalana, amb un gran èxit. Composta per 88 professors, 66 provenien del Liceu i la resta es van seleccionar entre els millors de Barcelona. Casals va establir un programa regular de 20 concerts anuals, repartits entre la primavera i la tardor, que finalment es va desenvolupar al llarg de 17 temporades i prop de 400 concerts, reforçant el vessant com a director d’un Pau Casals que ja era un violoncel·lista reconegut. En paral·lel, el 1925, va endegar un altre projecte musical de caràcter social: l’Associació Obrera de Concerts, una societat musical creada amb l’objectiu d’apropar la música simfònica a les classes treballadores, que va tenir l’O.P.C. com a orquestra de referència en els seus concerts matinals dels diumenges.
La qualitat artística dels concerts va omplir de prestigi internacional l’Orquestra i la va convertir en un pol d’atracció per a grans directors, solistes i compositors contemporanis de renom. Des de la seva seu al Palau de la Música, van estendre la seva activitat al Gran Teatre del Liceu, el Teatre Olympia, diversos escenaris catalans i fins i tot París, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de 1924. L’esclat de la Guerra, però, va trencar-ho tot i el 12 de juliol de 1937 va sonar per darrera vegada, abans que molts dels seus membres, començant pel seu creador, emprenguessin el camí de l’exili.
