Enguany al CERAP heu celebrat el 40è aniversari. Com ho heu festejat?
Ha sigut un any intens i llarg, perquè hi ha hagut moltíssimes activitats. Estem organitzats en deu seccions –que van des d’art, ciències socials, ciències naturals, publicacions, escacs, gastronomia, teatre i muntanya fins a diables i ball de bastons– i des de cadascuna s’han impulsat nombroses iniciatives, que s’han sumat a les propostes generals de l’entitat. Així, hem organitzat el 2n Concurs Nacional d’Enceses de la Federació de Diables i Dimonis; hem tingut diversos concerts –entre els quals, el del Cor Arsmusica Schola gregoriana Ut Mi Fa, el cicle de concerts Riudoms Canta al terrat i el concert a càrrec de l’orquestra de la URV dedicat al compositor Joan Guinjoan–; cicles de conferències extraordinàries, el 2n Mercart d’Artistes per Nadal; hem convocat i atorgat uns Premis Arnau de Palomar extraordinaris, que són la nostra festa grossa…
I hem tancat l’any amb una exposició commemorativa, CERAP, 40 anys amb la cultura i la llibertat, que finalitzarà amb una Gala aquest gener. Tot plegat proposa una mirada al passat i present de l’entitat per entendre cap a on anem.
Per què i com va néixer el CERAP?
El CERAP va néixer arran de l’impuls d’un grup de joves interessats en la cultura de la localitat, que es van constituir com a junta promotora d’un museu municipal que volia preservar el patrimoni –arqueològic, etnogràfic i documental– d’un món rural i canviant, que s’anava perdent.
El projecte del museu no es va veure realitzat, però el grup va acabar conformant el Centre d’Estudis Arnau de Palomar, que mantenia aquell objectiu original de promocionar i conservar el patrimoni cultural, al qual s’afegia la intenció de diversificar, amplificar i aixoplugar altres iniciatives culturals. Era l’època de la transició i arreu del país hi havia una voluntat per recuperar la cultura i la llengua del país, i Riudoms s’hi va sumar, a aquest corrent cívic de transformació i progrés social.
Un repte habitual entre les entitats de la cultura popular és la renovació generacional. Com aconseguiu atraure els joves al CERAP?
Nosaltres tenim la gran sort de comptar amb unes activitats que s’adrecen especialment als joves: la colla de diables –que des de fa dos anys ha impulsat una secció infantil– i el ball de bastons que també ho té en cartera. A través especialment del Grup de Diablons, ha entrat molta gent jove a l’entitat, i algunes d’aquestes persones després continuen participant en les activitats d’altres seccions. També organitzem cursos, tallers i altres iniciatives adreçades al jovent, com les trobades de jocs de taula que impulsa la secció d’escacs o el recent estrenat grup de percussió.
Aquests són punts importants d’entrada dels més joves. Però també cal sortir de l’entitat i anar-los a buscar allà on són, per exemple, als centres educatius. Per això, a través de les AMPAs organitzem cursos de tabals a les escoles de primària, i als instituts participem en les seves jornades culturals, amb ball de bastons, tornejos d’escacs, etc.
Per una altra banda, tenim un conveni de col·laboració amb l’institut d’ensenyament secundari local, a través del qual els alumnes de 3r d’ESO poden realitzar els crèdits de servei a la comunitat fent activitats culturals a la nostra entitat: ajuden a preparar xerrades, a organitzar la caminada de resistència a La Mola, a classificar obres del fons d’art de l’entitat, a organitzar tornejos d’escacs o jocs de taula… mil coses que els acosten a una proposta cultural desconeguda inicialment per molts d’ells.
Finalment, és molt important participar en les activitats del poble, fer-nos visibles, col·laborant no només amb les institucions sinó també amb altres entitats culturals.
Un altre repte de les entitats és la igualtat de gènere. Quina presència tenen les dones a la vostra entitat?
L’entitat ha sigut molt masculina històricament: després de 40 anys jo soc la primera dona presidenta, i si mires les llistes de noms de socis, dels que han estat a les juntes o caps de secció al llarg de la història, costa de trobar-hi dones! No perquè no hi fossin, sinó perquè han estat poques i no han tingut una visibilitat destacable.
Ara la situació ha canviat molt, i per diverses raons. L’apoderament de les dones es dona en molts àmbits, afortunadament. També en el cultural. Moltes iniciatives des del CERAP actualment són dutes a terme per dones. El 50% de les seccions estan encapçalades per dones. L’entrada de la canalla –als diables, als bastons, als escacs– també ha estat important, perquè aquests nens i nenes menors, per poder ser socis, necessiten tenir un referent o tutor, i aquesta tasca tot sovint la fan les mares que s’impliquen directament en els projectes que es duen a terme. Això ha fet canviar la fisonomia de l’associació.
Nosaltres mateixos, des de la junta directiva, hem treballat en favor de la igualtat amb el nostre exemple: tenim una junta directiva paritària, i jo mateixa –després de reflexionar-ho amb els companys– vaig decidir presentar-me com a presidenta amb aquesta voluntat de visibilitzar les dones.
El CERAP ha estat fonamental en recuperar i dinamitzar les festes majors de Riudoms. Com ha canviat la festa en tots aquests anys?
Ha canviat molt, sobretot gràcies a l’empenta que li va donar la colla de diables del centre d’estudis. La colla va néixer l’any 1992 i un any més tard ja va fer el primer correfoc per la festa major de Riudoms. Fins llavors, sempre s’havia repetit el mateix patró i estava poc pensada per a un jovent que buscava nous models de festa. La colla de diables va aconseguir instaurar el correfoc i també un concert per a la gent jove que, més endavant, derivà en les barraques que coneixem avui amb la participació de moltes altres entitats.
Fa tres anys la festa va agafar una altra revifada: al CERAP va néixer la secció del ball de bastons. Paral·lelament, l’ajuntament impulsà un seguici festiu notori que aglutinà una alta participació ciutadana.
La cultura popular per definició ha de qüestionar l’ordre establert?
La cultura per definició, sigui popular o no, ha d’estar permanentment qüestionant-ho tot: el seu entorn, la societat on viu. Ha de tenir sempre els ulls oberts a noves realitats, a nous pensaments, a noves maners de fer. Les entitats de cultura popular hauríem de reformular-nos cada dia, buscar nous camins, nous llenguatges, repensar com podem fer créixer i tirar endavant la comunitat de la qual formem part.
Quins són els vostres reptes de futur?
El futur ha de passar primer per estar molt oberts al que passa al nostre entorn. És una recepta que serveix per a tothom. Si tu vols formar part d’aquest futur, has d’estar obert a les noves coses que passen al teu entorn i adaptar-t’hi. Això pot voler dir, per exemple, que hem de transformar alguns documents en paper en altres suports, o que els missatges s’han d’escriure amb un altre llenguatge o l’art s’ha d’expressar amb altres tècniques. I cal estar obert a les necessitats dels més joves. Els hem de facilitar que vinguin, però també deixar-los que ells prenguin la iniciativa.
També és fonamental entendre que no podem estar tancats en nosaltres mateixos, cal crear sinergies amb altres entitats i propostes culturals del nostre entorn per fer activitats conjuntes. Hem fet diverses iniciatives en aquest sentit, com el conveni amb l’institut de secundària, amb Òmnium Cultural de Baix Camp…
I un altre repte que per mi és molt important és la inclusivitat. Hem de buscar la manera de crear espais culturals de diversitat per a les persones nouvingudes, que han arribat aquí des d’altres llocs del planeta. Uns espais de miscel·lània de cultures.
De fet, des d’aquí, hem començat a posar un granet d’arena en aquesta línia. Al voltant del 21 de març, celebrem el dia Mundial de la Poesia amb la Senallada de mots, un acte en el qual convidem escriptors locals, entre els quals, estudiants de l’institut, a llegir les seves poesies. També forma part de l’acte, la lectura d’un mateix poema escrit especialment per a la celebració, en diverses llengües que es parlen a Riudoms. És un primer pas per avançar en la inclusivitat.
L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català desitja agrair la participació de totes les entitats i particulars en els III Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
Així mateix, vol agrair la implicació activa de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA en l’organització d’aquest certamen i en el foment de la cultura popular catalana.
Finalment, desitja mostrar el seu agraïment a totes les institucions i empreses que col·laboren en la seva organització: Previsora General, Arç Cooperativa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona.
