Una estructura en forma d’arc de 14 metres d’amplada i 7 metres d’alçada i formada per prop de mil cossos fragmentats en braços, peus, torsos o cames i sense rostres, que recorda inevitablement la Porta de l’Infern d’Auguste Rodin. Així és el nou element que s’instal·larà el dissabte 26 de setembre al passeig de Gràcia a l’inici del correfoc de les festes de la Mercè. El seu creador, l’artista barceloní Daniel Esteban, s’ha inspirat en la seva visió de l’avern contemporani i reivindica la cultura popular com a espai de trobada i d’organització col·lectiva.
Una obra monumental de mil cossos
En la nova Porta de l’Infern, Daniel Esteban reinterpreta un dels elements més simbòlics del correfoc: el punt de pas dels diables i les bèsties abans d’escampar el foc pels carrers. El projecte parteix d’una estructura semicircular formada per una amalgama de cossos humans. En total, la instal·lació incorpora prop de mil cossos representats de manera fragmentada en braços, peus, torsos, cames i altres parts. Aquesta part de l’arc té un pes aproximat de 425 quilos i combina resina de polièster ignífuga, amb algunes peces de ceràmica. Aquesta part es munta sobre una estructura, que arribarà a uns 3000 quilos sense comptar contrapesos, i serà practicable perquè els diables de les colles puguin encendre-hi pirotècnia. L’arc incorpora un teló d’uns 11 metres d’amplada que es plega verticalment i que, un cop obert, queda recollit a la part superior de la peça. L’obra remet a una altra Porta de l’Infern, la que van crear Auguste Rodin i Camille Claudel, però l’autor també cita el pòrtic romànic de Santa Maria de Ripoll entre les seves fonts d’inspiració.
Una visió contemporania de l’infern
En la nova Porta, Daniel Esteban ha volgut representar l’infern del nostre temps, vinculat al cansament, l’apatia, l’homogeneïtzació i la sobreexposició a la violència. L’amalgama de cossos representa, explica l’autor, la sensació d’esgotament i de pèrdua d’identitat col·lectiva, i també al·ludeix a les imatges de violència i catàstrofes a què ens exposen constantment els mitjans i les xarxes socials. Davant d’aquest infern, la cultura popular, entesa com un espai de trobada, participació i organització col·lectiva, pot ser la resposta.
Participació de les colles
L’obra ha estat impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i ha comptat amb la col·laboració de la Taula del Foc, l’espai que reuneix representants de les diferents colles de foc de Barcelona. El procés de creació ha estat seguit per una comissió assessora formada per Mercè Ayora, delegada territorial de Barcelona ciutat de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; Jordi Ullate, president de la Coordinadora de Diables de Barcelona, i Toni Lucena, vicepresident de la Federació de Diables de Barcelona.
Muntatge per la Mercè
La monumental Porta de l’Infern s’instal·larà al passeig de Gràcia, ocupant pràcticament tota la seva amplada, pel correfoc de la Mercè el mateix dissabte 26 de setembre. Es treballarà durant tot el matí –està previst que el muntatge duri sis hores– perquè estigui a punt per a la seva estrena a les 18.00 h amb el Correfoc infantil i a les 20.30 h amb la Ceptrotada i el Correfoc de la Mercè.
La casa pirotècnica Estalella ha dissenyat l’espectacle pirotècnic que acompanya la Porta, abans d’arrencar el correfoc, i que simbolitza l’obertura d’aquesta porta a un altre món perquè hi surtin els diables i el seu foc.
Amb aquesta nova peça, apunten des de l’ICUB, el correfoc incorpora un element escenogràfic de gran format que actualitza la imatge tradicional de la Porta de l’Infern i que, més enllà de la seva funció com a accés, proposa una mirada artística sobre la festa i sobre la capacitat de la cultura popular barcelonina per generar comunitat a través de la participació ciutadana.
