Setmana important per la política patrimonial a Catalunya. Per primera vegada, la Generalitat ha declarat cinc elements d’imatgeria festiva com a Béns Culturals d’Interès Nacional. Son el Drac de Vilafranca del Penedès, el Drac i l’Àliga de la Bisbal d’Empordà, el Gegantó Lladrefaves de Valls i la geganta de Cal Fiol de l’Arboç.
El govern ha justificat la tria d’aquestes figures per tres criteris: el valor etnològic i històric, la vinculació de les figures amb festes patrimonials i tradicionals i també per la vàlua artística i el seu estat de conservació, “amb atenció a la seva antiguitat, autenticitat i singularitat”. Per evitar-ne el deteriorament, totes elles se sotmeten a restauracions periòdiques i han estat digitalitzades en 3D per evitar que se n’hagi de fer trasllats.
Les figures declarades com a Bé Cultural d’Interès Nacional
Drac de Vilafranca. Documentat per primera vegada en el Llibre Verd de Vilafranca (1600). Per les formes artístiques de la figura, l’estudiós Daniel Vilarrúbias considera que la datació més probable de la figura és el segle XV o XVI. Altres fonts apunten que els pigments trobats sota les capes de pintura actual indiquen que la bèstia es remunta als segles XII o XIII, essent—en el supòsit més antic—gairebé tan antiga com la ciutat.
Drac de la Bisbal d’Empordà. S’ordena construir a cavall dels segles XVII i XVII per la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Bisbal, on encara es custodia actualment. El 1995 se’n va fer una rèplica per tal que pogués sortir a les cercaviles i processons.
Àliga de la Bisbal d’Empordà. Es documenta per primera vegada en el dietari de la família Anglada de Fonteta (15 d’abril de 1619). La figura original probablement estava fet amb el pa d’or típic dels retaules barrocs. A L’Entremès de l’Àliga a Catalunya, Vilarrúbias demostra que es va refer completament el 1772.
Gegantó Lladrefaves de Valls. Se’n desconeix la datació i el constructor. Les proves analítiques acrediten que, en el supòsit més tardà, ja existia el 1840. Possiblement es tracta d’una de les figures que el comú de Valls va encomanar a l’escultor Lluís Bonifàs (maig 1764) per celebrar rogatives en honor de la Mare del Lledó per tal que s’acabés la sequera.
D’on prové el nom popular Lladrefaves? Les primeres explicacions es publiquen a principis del segle XX. Així es resumeix en el Catàleg dels gegants centenaris: “Es conta que el gegantó anava a celebrar la festa de Sant Josep a Picamoixons, una pedania de Valls, com era tradició. Durant el camí, en passar per un camp de faveres, al seu portador li van venir unes ganes irresistibles d’endur-se’n unes quantes, i les va robar. Com que no tenia on posar-les, les va amagar dins l’estructura del gegantó. En arribar al poble, animat pels veïns que el volien veure ballar, el gegantó va posar-se a giravoltar, i els picamoixonencs van veure, amb sorpresa, com començaven a saltar-li faves de sota la roba. D’aquella feta, li va quedar per sempre més el nom de Lladrefaves”.
Geganta de Cal Fiol de l’Arboç. El 1816, els administradors de la capella de Sant Antoni de l’Arboç van adquirir una parella de gegants de segona mà, construïda a finals del segle XVIII: un rei i una pagesa. El 1995, el Centre de Restauració de Béns Mobles va restaurar les poques parts que no han desaparegut: les quatre mans de la parella, la corona del gegant, així com la testa, el cap i el collaret de la geganta. Gràcies aquesta actuació, el 2003 va poder-se reconstruir la figura femenina a partir d’una fotografia de 1896.
