Matí del 10 de setembre, la pluja amenaça que es pugui dur a terme la catifa de flors que la Federació Catalana de Catifaires ha de dissenyar al Patí d’Armes del Palau de la Generalitat, tota una fita que permetrà que els visitants de l’endemà, 11 de setembre, Diada Nacional, gaudeixin de l’art dels catifaires catalans. L’amenaça de la pluja deixa de ser una amenaça en caure les primeres gotes, però aquest xàfec estiuenc passa a ser una oportunitat perquè la Federació Catalana de catifaires llueixi la seva catifa, una adaptació d’un tapís de Sant Jordi de 1451, sota cobert, precisament al saló Sant Jordi de la Generalitat. Sí, tantes vegades Jordi a la mateixa frase fa rodar el cap, però és així com se senten els catifaires en començar la seva obra d’art efímera cap al migdia, superant totes les adversitats, en un lloc tan emblemàtic. “És una ocasió única que els catifaires puguem exhibir aquesta catifa en una sala on s’han pres decisions tan importants per la història de Catalunya”, diu eufòrica Vicenta Pallarès, cap a les 20h del vespre, després de vuit hores de treball ininterromput, quan hagin acabat l’obra.
Al llarg del dia hauran passat 104 catifaires de les entitats federades a la Federació Catalana de Catifaires, provinents d’Arbúcies, Badalona, Blanes, Caldes de Montbui, la Garriga, Mollet del Vallès, Barcelona, Sitges i dos membres de la delegació de Pau (França). “Quan fas una catifa a l’exterior, t’esperes que pugui passar de tot, però aquí dins, amb l’ambient que s’hi respira ha estat una experiència que he gaudit molt”, explica Carme Domenjó, de l’entitat Acció Cívica de Caldes de Montbui.
Per tal de fer possible l’adaptació del tapís, present a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, s’han emprat 23 materials naturals diferents: flors de les gerberes (en color groc, rosa i grana), clavells (blancs, vermells, rosa groc), gespa del Camp del Barça, sal tenyida de color blau, llenties de color plata, llenties de color d’or, bruc, aglans, bruc, entre d’altres. “Ha estat un exercici de cooperació, porto des de les 10h del matí i he ajudat a posar les llenties platejades amb què hem fet l’armadura de Sant Jordi”, comenta Ana Villa, de l’entitat Mar de Flors de Barcelona, vinculada dins la cooperativa Impulsem, que, a través d’aquesta entitat, ha apropat l’art floral al barri del Raval.
El treball coordinat és clau de l’èxit per a una catifa d’aquesta envergadura, que s’ha preparat al llarg de dos mesos. S’ha comptat amb l’adaptació informàtica i la impressió de la catifa en paper, que després serà omplerta dels materials, a càrrec de Joan Utzet, de les Estores del Raval de Blanes i la direcció i coordinació de Pepi Pagès de l’entitat Associació Coordinadora d’Activitats d’Arbúcies, Joan Novell dels Catifaires de Dalt de la Vila, de Badalona, i Vicenta Pallarès, presidenta de la Federació Catalana de Catifaires i de l’entitat Acció Cívica Calderina de Caldes de Montbui. “Aquesta catifa ha estat un repte quant a la utilització de diversos materials, i sobretot la reproducció de les figures humanes i de les fesomies de les cares, tant la de Sant Jordi, com de la princesa, o els trets del cavall i del drac”, explica tan cansat com il·lusionat Novell al final de la jornada –“demà quan em llevi, apareixeran tots els dolors, però ha valgut la pena”–.
“És la primera vegada que els catifaires catalans fem una obra al Palau de la Generalitat i serà espectacular que demà [per l’11 de setembre], dia de portes obertes, sigui vista per molta gent”, exclama Vicenta Pallarès abans de fer-se la foto de família que dóna per acabada l’obra, i mentre espera la visita del president de la Generalitat, Artur Mas, que s’apropa a saludar els catifaires.
Si les paraules se les emporta el vent, les catifes de flors, les escombres. Però aquí rau una de les grandeses de l’art efímer, saber que el record no es guarda sota forma material (més enllà d’alguna fotografia), sinó com una experiència viscuda, difícil d’oblidar. Una experiència compartida per 104 catifaires al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on destacaven diversos nens, fills de pares catifaires que seran els qui continuaran amb aquest art. I tenint en compte l’embranzida de la Federació Catalana de Catifaires, res no els aturarà.
