Tornaveu
Èxit dels catifaires catalans a Eivissa

1999 és un any molt important per a Dalt Vila. La data en la qual el recinte emmurallat d’Eivissa va ser declarada per la UNESCO com a Patrimoni Cultural de la Humanitat. Amb motiu del 20è aniversari de la nominació, l’ajuntament balear ha organitzat un programa per a celebrar l’efemèride. La Federació Catalana d’Entitats Catifaires (FCEC), que actualment prepara la candidatura per a ser inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, va ser convidada a participar-hi amb la confecció d’una obra titulada Feim Patrimoni en flor.

Dissenyada per Quim Masquens, la catifa ha requerit 200 hores de feina. No debades, ha estat elaborada amb un ampli ventall d’elements naturals: blancs i vermells, cristanems verds, branques de cupré, suro i encenalls tenyits, sal blanca, escorça de pi, terra negra de jardí i sorra natural. El resultat final ha reflectit el nucli històric d’Eivissa rodejat pel Mediterrani i protegit per la deesa lunar Tanit, en referència a les nombroses restes fenícies conservades a l’illa.

L’obra ha estat exposada entre el 13 i el 15 al cèntric passeig de la Vara del Rei, on ha estat contemplada per milers de persones El Consistori eivissenc ha destacat la bellesa artística de l’obra i l’acurada confecció dels catifaires catalans. En correspondència, la delegació de la FCEC -integrada per catifaires d’Acció Cívica Calderina, l’Associació de Catifaires d’Arbúcies, el Casal de Mollet, el Foment de Sitges i l’entitat Cultura i Tradició de Mollet – ha remerciat les autoritats municipals amb el lliurament d’unes pintures d’Esther Tenedor.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa