“Quan fem festa a casa, revestim la taula o engalanem de paperetes el sostre, transformem l’espai quotidià en un d’excepcional”. Les enramades i catifes del Corpus, van sorgir per aquesta mateixa raó: en unes ciutats brutes i que feien molta pudor, llançar flors i encatifar el terra al pas de la processó servia per transformar visualment i sensitivament l’espai. Aquesta va ser una de les qüestions que va explicar ahir al vespre el folklorista Amadeu Carbó al Casino de Caldes de Montbui. Amb el títol de Corpus, flors, colors i festa, Carbó va repassar l’origen i la història del Corpus, que va definir abans que res com “un acte de comunicació i de supervivència”.
El Corpus és considerada “la festa de les festes”, perquè és una de les celebracions més antigues i més vives i amb més solera, i perquè moltes altres expressions i elements festius –de les catifes de flors i enramades, fins als gegants, diables o correfocs– tenen en ella el seu origen. Ara que es compleixen els 700 anys del primer Corpus a Barcelona, la Federació Catalana d’Entitats Catifaires i l’Acció Cívica Calderina van convidar al folklorista i animador cultural Amadeu Carbó a reflexionar sobre aquesta festa, a posar en dubte alguns dels tòpics i a reconèixer el que encara ens falta per saber. La xerrada va ser també el primer d’un seguit d’actes que l’entitat calderina i els catifaires de Caldes han preparat per celebrar el seu 25 aniversari.
Carbó va traçar a la seva xerrada la història i l’evolució del Corpus. El folklorista va explicar que la festa té una vocació urbana: l’origen el trobem en el segle XIII a les ciutats, que en aquells moments viuen un canvi molt important, amb l’emergència dels burgesos, l’abandonament de la societat feudal que conduirà a la societat moderna. I neix també amb una profunda “voluntat propagandística”, per tal de transmetre una ideologia i uns missatges que aniran canviant al llarg de la història.
Primer l’objectiu va ser exaltar i reforçar la doctrina del cos de Crist davant d’aquells que ho negaven. Més endavant, durant el segle XIV i XV, les processons s’engreixen amb la incorporació de les representacions teatrals, que volen representar en teatre de carrer totes aquelles escenes del Antic i Nou Testament i dels Evangelis que la gent veia a les esglésies.
A partir del segle XVI, amb el Concili de Trent, el Corpus comença a perdre aquell objectiu catequètic i moralista i es redueix la importància de les representacions teatrals per esdevenir una representació endreçada del poder i la societat. A la processó hi desfilen tots els estaments i poders de la societat, des dels gremis i confraries fins a les ordes religiosos, i acaba sent “una eina per veure i ser vistos”.
Amb la il·lustració i la industrialització de la societat, els elements festius i populars van perdent espai fins que la Reial Cèdula de Carles III (1780) acaba prohibint explícitament la seva participació.
El segle XX és un moment de decadència per al Corpus. El franquisme instrumentalitza la festa i el converteix en un aparell de propaganda de les seves idees. Més endavant, les recomanacions del Concili Vaticà II, en el sentit d’un retorn a una espiritualitat més íntima i personal i amb allunyar-se de la vinculació feixista, porten a la desaparició i l’any 1979 Barcelona celebra la darrera processó del Corpus. La recuperació va venir el 1992 amb l’alcalde Maragall i l’arquebisbe Ricard Maria Carles. Això també va propiciar la recuperació del bestiari històric de la ciutat.
L’origen de les decoracions efímeres
Les catifes i enramades sorgeixen vinculades a la processó de Corpus. Carbó va explicar que en un document de 1323 s’hi descriu una processó i en ell ja hi apareixen les enramades, un concepte que llavors seria més ampli que l’actual i s’aplicaria a les decoracions vegetals i efímeres. Llavors, explica Carbó, “les ciutats feien molta pudor, i llançar flors i herbes i encatifant el terra al pas de la processó servia per tranformar visualment i sensitivament l’espai”. L’ou com balla també formava part d’aquella decoració floral efímera, tot i que el seu significat i origen encara ens és desconegut.
A la xerrada, Carbó va estar acompanyat per Norbert Tomàs, director de Morera Edicions (on ha publicat recentment el seu llibre Corpus. La festa de les festes) i per Vicenta Pallarès, la presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Catifaires i de l’Acció Cívica Calderina. Pallarès va explicar que el pròxim 17 d’octubre l’entitat calderina continuarà la celebració del seu 25 aniversari amb una exposició i una catifa col·laborativa.
