Han passat molts anys i moltes novetats des que el fotògraf i historiador Pere Català i Roca va deixar de publicar la col·lecció Món Casteller (1981). 37 anys en els quals el col·lectiu ha evolucionat de forma espectacular, tant en l’àmbit competitiu, assolint construccions gairebé inimaginables en aquelles dates, com en l’acadèmic, amb l’aparició d’estudis que han permès explicar amb més deteniment els orígens i l’evolució de la pràctica castellera.
La publicació dels volums “Enciclopèdia castellera. Història I: dels antecedents fins a 1939” i “Enciclopèdia castellera. Història II: del 1939 al 2016”, editats per Cossetània Edicions, renoven i fan accessible el coneixement de la història castellera. Un recorregut que, com és comprensible en una expressió documentada fefaentment des de 1791, ha viscut múltiples daltabaixos: el naixement de la rivalitat vallenca que en va motivar el sorgiment (1805 – 1819), la prohibició per part de les autoritats municipals (1819 – 1834), el ressorgiment i la primera època d’or (1835 – 1893), les dècades de decadència castellera (1894 – 1925), la renaixença en els anys previs a la guerra civil espanyola (1926-39), l’estancament que en suposà la victòria del règim feixista (1936 -68), i el nou rebrotament entre la població catalana (1969-81), que culminarà amb l’actual època d’or.
Els articles de l’enciclopèdia, redactats per dotze reconeguts estudiosos, reflecteixen l’estreta relació existent entre els castells i els moviments polítics de cada època. És sobradament conegut, en aquest sentit, que la rivalitat entre les dues colles vallenques tenia un component ideològic molt potent. Potser no ho és tant, en canvi, les connotacions que han gaudit en altres èpoques: des de la popularitat que va gaudir entre les forces republicanes decimonòniques, el menyspreu que va inspirar entre el catalanisme conservador de principis de segle XX i els acòlits de l’estètica noucentista, o l’ús que en van fer les autoritats franquistes, just acabada la guerra, com a eina de “normalització” social.
Des d’una perspectiva merament tècnica, el recopilatori ofereix una perspectiva cronològica molt interessant. Una bona lectura per tots aquells que desitgin conèixer quins castells, i quines tipologies de construccions, s’han anat alçant en els darrers dos-cents anys. Entre altres dades significatives, sorprèn el procés de transformació de les moixigangues en els castells, o bé la desaparició del folre i manilles durant bona part del segle XX.
En el pròleg del llibre, el director de l’enciclopèdia Xavier Brotons destaca que es tracta d’una obra de síntesi “que pretén al lector una visió global completa del món casteller i que, alhora, li indica on pot ampliar els seus coneixements sobre una determinada qüestió”. Un manual de consulta, en altres paraules, adreçat a tots tipus de lectors: públic general i gent especialitzada.
La Càtedra de l’Estudi pel Fet Casteller incorpora els Castellers de Vilafranca
El febrer de 2017, la Universitat Rovira i Virgili i la Colla Vella Xiquets de Valls van firmar un conveni per crear la Càtedra de l’Estudi del Fet Casteller, concebuda per a la recerca històrica. Fruit d’aquesta col·laboració, va poder-se publicar l’estudi “Els orígens del fet casteller. Del ball de Valencians als Xiquets de Valls. Del segle XVIII a 1859”. Aquest mes d’abril, els Castellers de Vilafranca han anunciat que també s’incorporen a la Càtedra.
