«Si preguntem a qualsevol vallenc o vallenca per la seva vida o la seva relació amb les festes, farà servir els anys acabats en 1 per a explicar-vos-ho», s’expressa Albert Batet, alcalde de Valls, al suplement que «La Vanguardia» dedica a les Festes Decennals. «Jo mateix, tinc molt present que el 1981 tenia dos anys; el 1991, amb 11 anys, participava en els actes religiosos com escolà; el 2001, ja estudiava la carrera i era en període d’exàmens, i tot i que una prova em va impedir poder fer Castells el dia de la Candela, vaig anar-hi a la tarda, malgrat que sabia que havia d’estudiar per a un altre examen de l’endemà…, i, per cert, que no em va anar massa bé. I ara, el 2011 —qui m’ho havia de dir llavors!— hi participo com alcalde de la meva ciutat.»L’entrevista, un acte de divulgació de les Festes Decennals, expressa a bastament com aquesta manife
stació és per a la gent de la capital de l’Alt Camp un «element essencial d’identitat». «Cada celebració ha significat un acte nou i la necessitat de treballar més i millor junts perquè la festa fos més gran, més completa», s’expressa el jove alcalde i prossegueix: «Aquest impuls, aquest treball en equip, aquesta cultura de l’esforç, aquest fer pinya per un objectiu comú, alimenta un sentiment d’orgull i d’il·lusió col·lectius.»
Gairebé cinc-cents actes s’inclouen en el programa de l’esdeveniment en els deu dies de durada de les festes. Més de cent cinquanta persones treballen en les diferents comissions, durant dos anys, desinteressadament, en una gran participació de la societat civil amb solucions modernes per a poder mantenir les tradicions. Enguany, han creat la Fundació Festes de la Mare de Déu de la Candela, per a dotar d’una estructura estable l’organització. «Cada vallenc i cada vallenca viu les festes de manera diferent, però durant les Decennals es respira un sentiment d’unió molt especial, ja que tothom està implicat en les festes. Les entitats i associacions formen part de l’organització de les festes, la gent jove fa de voluntària, les famílies decoren les façanes i balcons de les cases, els botiguers guarneixen els aparadors, les empreses s’impliquen amb patrocinis…»
La declaració dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat ha tingut un efecte especial a la ciutat que és per antonomàsia la dels Xiquets de Valls, com ja hem explicat en anteriors edicions de «Tornaveu». «És precisament una tradició nascuda al si de les Decennals. La declaració de la UNESCO és un reconeixement també a Valls, com a ciutat bressol dels castells», precisa l’alcalde que aprofita per a reivindicar el Museu Casteller: «Es tracta d’una reivindicació de molts anys i en aquest moment ja tenim gairebé tot el necessari per a tirar-lo endavant. Tenim espai, tenim el projecte i les institucions implicades en tenim pactat el finançament perquè sigui una realitat.»
L’entusiasme expressat per l’alcalde Albert Batet també va ser als carrers de la ciutat, que ompliren de color una multitud d’uns set mil castellers. Totes les colles castelleres van superar a bastament la tradicional plaça del Blat, una fita històrica que ha constituït la més expressiva manifestació de joia per la recent declaració de la UNESCO, «un reconeixement a la més pura i original de les tradicions culturals de Catalunya».
