A la Xina, a Londres, a París, a Copenhaguen, a Xile, a Montreal i en d’altres ciutats d’arreu del món, les colles castellers s’han internacionalitzat i expliquen arreu una expressió de la cultura popular catalana reconeguda per la UNESCO que uneix valors tan potents quan s’està fora de casa com la integració sense que importi l’origen de les persones, l’edat o el seu bagatge cultural. Prova d’aquesta projecció internacional va ser la primera Diada Internacional de Colles Castelleres que es va fer el passat 19 de juny a Londres, organitzada conjuntament pels castellers de Londres i de París.
“Era una oportunitat per a les dues colles formades fora de Catalunya de conèixer-se, intercanviar experiències i aprendre l’una de l’altra, tot gaudint del privilegi de participar per primera vegada en una actuació amb una altra colla. Però també ens ha servit per impulsar el fet casteller fora de Catalunya, incentivant les dinàmiques entre les colles, amb la voluntat que aquesta diada esdevingui una cita anual i rotatòria en diferents ciutats del món”, expliquen a Tornaveu els Castellers de París. L’organització va destacar que “el simbolisme de fer castells fora de Catalunya és molt gran, té molta força d’integració i és una activitat que sorprèn el públic, i a més, reforça els llaços entre les colles”.
En el cas de París, la idea de fer castells va sorgir el 2014, però no va ser fins al juliol de 2015 que es va fer una primera convocatòria. “Vam començar una quinzena de persones, però a poc a poc, durant l’estiu va anar creixent el volum d’assistència i la freqüència dels assaigs. Hi havia caliu, i a l’octubre ja havíem fundat la colla i triàvem els padrins, el color de la camisa i l’escut”, expliquen a Tornaveu els Castellers de París.
Quin és el perfil de casteller fora de Catalunya? “La majoria, som uns 50 inscrits, són catalans d’entre 20 i 35 anys que estudien o treballen a París, però també tenim alguns membres francesos regulars, sobretot de la Catalunya Nord, així com membres de Romania, Portugal i Veneçuela, que tenen un lligam fort amb la cultura catalana”, diu en Jesús. I si parlem d’èxits, la colla ha aconseguit els pilars de 4, la torre de 5 i el 4 de 5 net, i a Londres es va veure el primer castell de 6. “Estem molt satisfets, no esperàvem aquest èxit a la Diada”, reconeix la colla. L’esforç dóna fruits, perquè assagen dos cops per setmana, divendres i diumenge.
I com es mantenen els vincles amb els castellers catalans? Amb els padrins. En el cas de París, són els Castellers de Lleida i Castellers de Poble-sec. Molts dels castellers de París tenen un passat en altres colles catalanes, però d’altres van començar a París. “Els francesos veuen les nostres construccions amb molta admiració i, fins i tot, amb estranyesa. De moment no hem acabat de trencar la barrera amb la comunitat local, ja que és una ciutat on hi ha molta oferta cultural i de lleure, i és molt difícil fer-nos conèixer i explicar què fem, però estem fent feina en aquest sentit”, conclouen els Castellers de París.
