Coincidint amb la visita del president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, els Castellers de Vilafranca han estat aquest mes als Estats Units. Durant la seva estada a Nova York, del 19 de fins al 25 de juny, han carregat els seus castells davant la mirada atònita de molts ciutadans americans i han centrat l’atenció de diversos mitjans informatius, que s’han fet ressò de les seves actuacions a Battery Park i a Central Park, a l’illa de Manhattan.
Abans de l’inici del periple nord-americà, però, el 14 de juny, a The Passport blog de BBC Travel i a Lonely Planet Magazine, Trevor Baker, redactor de The the Guardian especialitzat en viatges, gastronomia i música i resident a Alacant, publicava un article titulat “Human pyramids in Catalonia“, en el que explicava els punts centrals de la logística bàsica per a l’erecció d’una piràmide humana, començant des dels fonaments. El primer d’aquests pilars, explica, és el Cap de Colla, qui ordena tothom en la seva posició respectiva, començant per la pinya, que són “les persones, de vegades centenars, que formen la massa gegant que manté ferma la torre”. “Els baixos -els homes que ocupen la base- enllacen els seus braços i se cenyeixen els uns als altres per sostenir més de quatre-cents cinquanta quilos per damunt de les seves espatlles”. Les manilles, prossegueix, són “una mena de passadís humà que permet als membres més petits de la torre d’ascendir. És crucial pujar el més ràpid possible, perquè els baixos no poden suportar el pes de forma indefinida”. Baker, finalment, parla de l’enxaneta, “una criatura que pot ser de fins a sis anys d’edat- s’afanya fins al cim” i enllesteix explicant la implantació del casc, motivat per algun accident puntual desafortunat. “Malgrat els riscos -conclou, els castellers insisteixen que el seu esport és tan segur com qualsevol altre, i una gran manera de desenvolupar virtuts catalanes – d’aquí el lema dels castellers: Força, equilibri, valor i seny”.
Al seu bloc a The New York Times, per exemple, el periodista James Barron publica un article titulat “A Human Tower Needs a Foundation as Well as a Pinnacle” (“Una torre humana necessita fonaments i un cim”). En el seu reportatge, Barron revela de quina manera algú en principi aliè a la cultura i les tradicions catalanes pot resultar una peça més en una estructura col·laborativa en la que és tan important qui fa de maó a la base com qui corona la torre: “Em vaig decidir per ser un maó a la base, a la zona de sota: sòlid, fiable, robust. I aliè al que hi havia per sobre de mi, que era una “torre humana” de set nivells d’alçada que es va reunir en un terrat prop de Madison Square Park, amb dues persones a cada nivell, dempeus sobre les espatlles de la gent de sota”.
Barron emfasitza la naturalesa diversa dels integrants dels castells (“Els membres de l’equip: agricultors, advocats, un sacerdot, l’alcalde de Vilafranca del Penedès”) i explica com algú com ell, que no coneix la tradició, pot involucrar-se en la construcció, com un membre més de la colla. A través d’una conversa amb Miquel Ferret, antic president dels Castellers de Vilafranca, exposa davant la perspectiva d’un estranger què empeny els catalans a construir torres humanes: “els no catalans, de vegades es demanen per què algú es decideix a prendre part en la construcció d’una torre humana. És part de la nostra identitat, hi ha llocs on ballen, n’hi ha d’altres en els que fan música, i nosaltres fem torres humanes”. En un paral·lelisme entre la silueta de l’skyline novaiorquès i els castells, Barron explica “la nostra torre no va ser pas culminada per una corona ornamental i brillant com la de l’edifici Chrysler, sinó per canalla amb cascs de color carabassa”.
També han aparegut els castells a la televisió; la NBC, per exemple, va recollir imatges de diverses actuacions dels Castellers de Vilafranca. La crònica de la jornada castellera incloïa detalls històrics sobre la tradició: “un dels més espectaculars i insòlits treballs d’equip -la tradició catalana de tres-cents anys de construir torres humanes de diversos pisos anomenades castells- ha fet el seu debut a
la ciutat de Nova York el 20 de juny al número 230 de la Cinquena Avinguda, quan els cent cinquanta membres dels Castellers de Vilafranca han establert un nou rècord mundial amb la construcció de la primera torre de vuit pisos que mai s’hagi encastat a una teulada”.
A més, en la seva darrera jornada als Estats Units, el cap de l’Executiu català va presidir la presentació de la pel·lícula Enxaneta, documental en tres dimensions produït per Televisió de Catalunya sobre el món dels castells. Mas va fer pinya al voltant del castell que els Castellers de Vilafranca van aixecar durant l’acte.
L’impacte de les actuacions dels castellers i de l’estrena internacional del film documental Enxaneta certifica la projecció d’aquesta tradició més enllà dels Països Catalans i posa en relleu el valor d’un dels nostres senyals d’identitat més recognoscibles i particulars, que resulta tan espectacular com, pel que sembla, perfectament exportable.
