“Amb aquest llibre he trobat la justificació racional a una decisió transcendent, i per això intuïtiva: la de dedicar bona part de la meva vida al fet casteller; ara he estat capaç de trobar les explicacions a tot el que ja intuïa que era un tresor”, exposa l’autor que ha estat cofundador dels Castellers de Sants, president de la seva colla i de la junta directiva de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Un tresor que ben jove creia impossible que es pogués donar a la seva ciutat, Barcelona, i resulta que cap als 90 hi havia disset colles geganteres a l’àrea metropolitana, una dada que coincideix amb la “gran florida” dels castells. “Hi ha manifestacions que experimenten l’auge a principis dels anys 80, amb l’adveniment dels ajuntaments democràtics, com gegants, trabucaires, diables… Els castells ho fan més tard per la seva pròpia estructura, ja que han de canviar un model de colla arcaic, per un de més atractiu. Ara bé, quan ho fan es produeix una eclosió”.
Una història que és una muntanya russa
Botella en el seu llibre traça l’evolució històrica de dos-cents anys de castells, amb tots els canvis socials, econòmics, culturals i polítics que hi ha hagut i que porten al barceloní a sintetitzar que la història dels castells “és una muntanya russa”, sotmesa a canvis que han tingut incidència tant en les colles, com entre el públic. Per començar que el concepte dels castells no neix associat al d’una colla com les entenem avui dia, sinó al d’una quadrilla que duia a terme l’activitat de fer castells de manera remunerada. La concepció de l’entreteniment a mitjans i finals del XIX els afectarà, ja que apareixen els primers ferrocarrils i trens, i molts ciutadans de Catalunya se senten cridats per les llums i altres ofertes de la ciutat de Barcelona. Però no només els castells han de superar aquests canvis: des del catalanisme de finals del XIX i inicis del XX són menystinguts; l’aposta del moviment polític de l’època està en els orfeons, centres excursionistes, colles sardanistes…
“Arribem a un punt que a finals dels 60 del segle passat, hi havia competència entre les ciutats on sempre s’han fet castells, però competència per fer monuments que deixessin fixada una activitat que es creia en desaparició”, explica Botella. I és en aquest punt, com sol passar, en què les coses només poden anar a millor, si hi ha intenció i voluntat. “Es produirà una ruptura amb el tarannà de les colles i sorgiran a finals dels anys 60 colles que seran l’espurna d’un reviscolament: la del Vendrell, els Bordegassos de Vilanova i la Geltrú, i de mica en mica, es canviarà el model”. Un fet prou decisiu serà la primera colla creada a Barcelona que trenca la tendència de pagar per actuació, ja que la configuraven un grup de persones que havien emigrat dels seus pobles per treballar, i que van trobar en els castells una manera de socialitzar.
Serà un procés lent, però els castells assoliran amb cada cop més major importància com a manifestació de cultura popular. S’obriran les portes a les dones, i el model de les colles es farà atractiu, i així arribem que aquest tresor que són els castells, que amb els seus alts i baixos, segueix amb el seu magnetisme intacte.
La presentació del llibre del 3 d’octubre a les 19h, a la Seu del Districte de Sants, comptarà amb Montserrat Ballarín Espuña, presidenta del Consell Municipal de Sants-Montjuïc, Laura Pérez Castaño, regidora del Districte de Sants-Montjuïc, i el senyor Lluís Gómez Hernando, president de la Colla Castellera de Sants. I el seu autor, aquell nen que, gràcies als seus lligams familiars amb el poble de Valls, va veure per primera vegada un castell, i que després ha pogut viure per explicar la seva fascinació al llibre Castells: una història d’èxit.
