La Federació dels Cors de Clavé ha donat a conèixer els nominats de la vuitena edició dels Premis Josep Anselm Clavé del Cant Coral, que reconeixen els millors treballs, entitats i projectes del panorama coral catala de l’any 2025. Enguany hi ha una trentena de candidats en deu categories: espectacle de cant coral, espectacle de cultural popular, enregistrament, composició, projecte de transformació social, caramelles, comunicació, trajectòria coral i coral infantil. Els guardons es lliuraran el 5 de juny al Teatre Principal de Sabadell, que ha estat declarada Vila Claverina 2026.
Tots els nominats
En la categoria de millor espectacle o producció de cant coral, hi ha tres grans produccions: el programa dedicat a grans cors d’òpera i compositors catalans contemporanis que el Cor Jove Nacional de Catalunya va oferir l’estiu de 2025; el Llibre vermell. Sons del passat a ritme del present, la particular versió del cèlebre còdex medieval per part de la Companyia Elèctrica Dharma, la Coral Sant Medir i l’Esbart Ciutat Comtal, i el De Catalunya al Món, un programa al voltant del Concert per a violí de Garreta, amb Camerata XXI, El Cor Canta i Cor Madrigal. Completen el llistat l’espectacle Together and proud, una proposta del Cor Jove de l’Orfeó Sarriacenc i Barcelona Gay Men’s Chorus, per celebrar el Dia de l’Orgull, i En Melodia, un projecte musical del cor de cambra Noctes i la viola d’Agnès Mauri Galik.
En la categoria de millor espectacle de cultura popular, competiran la Passió d’Olesa de Montserrat i l’espectacle Santa Eulàlia de Vilapicina, el barri oblidat, un viatge per la història i la cultura popular d’aquest barri barceloní per part de la Colla Gegantera de Nou Barris i altres entitats.
En el premi al millor enregistrament trobem de nou el Cor Jove Nacional de Catalunya, amb el seu tercer àlbum (Ficta Edicions); Cantem Salvat-Papasseït, del Cor Pedrell (Ficta Edicions); Missa de Glòria i altres peces corals de Pau Casals, de la Coral Càrmina i altres (Boileau Music); Veus Lliures (Sirulita Records), i Josep Anselm Clavé. Música per a una república federal, d’Anna Costal, Roger Canadell i interpretació De Canendi Elegantia (Departament de Cultura).
Les obres nominades a la millor composició són el Te Deum del Mil·lenari, que Josep Ollé i Sabaté va escriure per la commemoració dels mil anys de Montserrat, i la cantata de La Nadalenca, d’Anna M. Campmany, que es va estrenar el dia de Sant Esteve al Palau de la Música.
En la categoria de la transformació social l’únic nominat és l’Escola Municipal de Música (EMM) de la Garriga, per Calda, la primera gota, un projecte que vincula música i història del municipi. Basat en la cantata per a cor infantil i grup instrumental creada, hi participen la coral de l’EMM i alumnes de primària de les escoles del municipi.
En la categoria de caramelles trobem tres esdeveniments de llarga tradició vinculats a aquesta tradició de Pasqua i primavera: el Festival de Caramelles de Casserres, que organitza el Grup Cantaire Sant Bartomeu; la Cantada de Caramelles de Sant Cugat del Vallès i les Caramelles de Pagès de Cardona.
En l’apartat de comunicació, els nominats són Carles Couso Macaya i la pataforma EVA, pel reel ‘Josep Anselm Clavé, l’home que va fer ballar Barcelona abans que el Primavera Sound’; Laura Farré Rozada per ‘La Cinta de Möbius’, el programa a Catalunya Música i 3Cat que uneix el món de la música i les matemàtiques, i el comunicador Álvaro Metzger.
En l’apartat de trajectòria coral, el jurat haurà d’escollir entre tres entitats de llarga història: l’Orfeó de Sants (Barcelona), fundat l’any 1901, l’Agrupació Coral Flors d’Urgell Castellserà (Lleida), fundada l’any 1926, i la Capella Santa Maria de Puigcerdà (Girona), formada per una quarantena de cantaires de l’Alta i la Baixa Cerdanya, i creada el 1996 però amb orígens documentats el 1454. La Coral Xicalla de Vic (Barcelona) i l’Escolania de Montserrat (Barcelona) competiran en la categoria de millor coral infantil.
Finalment, en la categoria de millor projecte educatiu, els candidats són Cantània Servei Educatiu de L’Auditori de Barcelona i el Curs de direcció coral Federació catalana d’Entitats Corals FCEC.
Premis del Jurat i els Premis del Públic
El jurat serà l’encarregat d’escollir el candidat més destacat en cada categoria. Enguany està integrat sis personalitats del món del cant coral i la cultura popular, amb voluntat d’abastar totes les disciplines musicals i la diversitat d’estils. Són Andrea de Escalada, directora de cors de Clavé, compositora i docent; Marc Tost, director de cor, escolanies de Pueri Cantores i exescolà de Montserrat; Rosa M. Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Català; Albert Folch i Romaní, director de la coral L’Alzinar, docent i compositor; Xavier Teruel, musicòleg, compositor i director coral, i la directora de cor Mireia Barrera.
A banda dels premis que atorga el jurat, el públic podrà votar pels millors espectacles o produccions de cant coral i de cultura popular estrenats durant l’any 2025 a través del web dels Premis. Les votacions estaran disponible a partir del 10 de maig.
Premis de la Federació
El llarg llistat de Premis es completa amb els reconeixements que atorga la Federació de Cors de Clavé: el premi d’honor al director i compositor berguedà Joan Casas Pagerols i la Societat Coral La Flora de Sant Joan Despí (Barcelona) com a millor entitat claveriana. La Federació de Cors de Clavé de la Catalunya Nord premiarà l’Orpheon Banyulenc Banyuls-sur-Mer (el Rosselló), que en 2025 va celebrar el seu centenari.
