I també sonava a primera vegada pel mateix plantejament del concert, que havien batejat amb el títol Els inicis dels Cors de Clavé. I és que la Federació, ara que el bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé està molt a prop (1824-2024), va voler aprofitar la cita per examinar els seus orígens i reivindicar els balls corejats i la música de les tavernes dels primers temps dels cors.
A causa de la pandèmia, el concert estrenava enguany un nou emplaçament: en comptes de l’habitual escenari de la plaça de la Catedral, el Moll de la Fusta, convertit en aquestes festes en l’epicentre de la cultura popular. I també un format més reduït, que va congregar sobre l’escenari l’Orquestra Camerata de Gràcia i el Cor Dos Per Quatre – Cor Josep Anselm Clavé, una selecció de cantaires i directors de la federació. Bruno Nájera, que és també president de la federació, va ser l’encarregat de dirigir el concert, i ho va fer amb una de les batutes originals del mestre Josep Anselm Clavé, que data de l’any 1863.
Per tot això, el concert va ser intens, amb dues parts diferenciades. Va obrir el programa l’himne d’Occitània ‘Debatz ma finestró’, de l’obra Camins de l’exili i esperança. I sobre els eixos d’esperança i llibertat va vertebrar la primera part, amb peces com ‘Vinc d’una terra’, de La Cantata 1714-2014, 300 anys vencent, amb el tenor Jordi González Figueras; ‘Nit a muntanya’ de la Simfonia núm. 7 de Beethoven i Senyor Sant Jordi, amb lletra de Salvador Espriu i Música de Francesc Vila i Ginferrer.
La segona part es va iniciar amb un emotiu ‘Cant dels ocells’, amb la soprano barcelonina Eulàlia Ara, dedicat a les víctimes de la pandèmia, per a continuació convidar el públic a viatjar als inicis dels Cors. El concert va recuperar aquells balls corejats, sessions de cant ballable que Clavé oferia els diumenges als jardins del Passeig de Gràcia i amb els quals pretenia dignificar les condicions de vida de la classe obrera.
Així, el públic va gaudir de temes tan populars com ‘Les flors de maig’, ‘l’Emigrant’, l’emocionant rondó final de la sarsuela L’Aplec del Remei –amb música i lletra del mestre Clavé, es va estrenar al Gran Teatre del Liceu l’any 1855 i va ser el primer espectacle de teatre català de la història– i ‘El cant del poble’ per cloure l’actuació.
Cultura segura
El concert va servir també per reivindicar de nou que la cultura, i el cant coral –una activitat la represa de la qual ha més lenta i qüestionada– són segurs. I també perquè els músics i públic posessin a prova com és cantar i gaudir d’un concert en un context de pandèmia: distàncies de seguretat a dalt i sota l’escenari; felicitacions amb rams de flors però sense abraçades, i tots, director, cantaires (a excepció dels solistes), músics i públic amb mascaretes. Unes mascaretes i unes mesures que potser no agraden a tothom però a les quals ens haurem d’acostumar. I ho farem perquè, com recordava poc abans del concert el mateix Nájera “ens estimem el cant coral i la cultura”.
Podeu veure el vídeo del concert en aquest enllaç.
