Tornaveu
Els cors de Clavé recuperaran les obres oblidades dels compositors Ramon Bartomeus i Josep Ribera, coetanis a Anselm Clavé
Malgrat la pandèmia, l’any 2020 ha estat ben productiu per a la Federació de Cors de Clavé, que ha conclòs la primera fase del projecte Clavé Desconegut, una iniciativa que ha permès recuperar una vintena d’obres del mestre, i de les quals ha publicat dues, L’Aplec del Remei, la gran sarsuela pionera del teatre musical en català, i el conte musical Una fontada. Ara l’entitat inicia una segona fase, que busca treure a la llum l’obra manuscrita i força desconeguda de dos altres grans compositors catalans, conservada al seu Arxiu Històric.

La recerca que duent a terme des de l’any passat la Federació dels Cors de Clavé a l’Arxiu Històric, a la seu de Barcelona, ha tret a la llum una antiga postal d’una cantada de caramelles de la Societat Coral Barcino. Una trobada que qualifiquen de molt rellevant perquè ha permès desxifrar el que ells havien anomenat “enigma Barcino”: i és que en ella apareix –sota l’estendard– l’únic retrat conegut de Ramon Bartomeus. “Ara per fi li podem posar cara”, explica Bruno Nájera, president de la Federació dels Cors de Clavé.

Dos autors per redescobrir

Bartomeus i Mola (1832-1918) és un dels dos noms que centraran aquesta nova fase del projecte Clavé Desconegut. A més de compositor, Bartomeus va ser promotor i director de cors masculins i el 1865 va fundar la Societat Coral Barcino, una entitat que tenia molts paral·lelismes amb la Societat Coral Euterpe de Josep Anselm Clavé: de fet, explica Nájera, “es feien la competència, tenien balls corejats, concerts benèfics, programes semblants, disputes pel preu dels espectacles… fins i tot semblaven rivalitzar en el títol de les respectives publicacions, L’Eco de Barcino i L’Eco de Euterpe”.

De Ramon Bartomeus el projecte recuperarà les seves principals obres, entre elles, el cor La Flor de la tomba, que va compondre el 1874 amb motiu de la mort del seu col·lega, el mestre Josep Anselm Clavé, malgrat la mútua rivalitat.

L’altre compositor protagonista serà Josep Ribera i Miró (1839-1921), autor de moltes sarsueles i obres de música sacra i profana. Nascut a l’Alt Camp, Josep Ribera –germà del també compositor Cosme Ribera– va ser organista de l’església de Sant Joan de Vilassar de Mar i contrabaixista en les orquestres dels teatres Principal i Liceu de Barcelona. L’any 1880 entrà a dirigir la Societat Coral Euterpe després de la mort d’Anselm Clavé.

Els Cors de Clavé volen recuperar les tres peces que componen la Simfonia sobre motius populars catalans amb què Ribera guanyà el premi del certamen de la societat coral Euterpe l’any 1878, i de les quals només s’ha arribat a interpretar la primera. Les obres, manuscrites, es “digitalitzaran i s’interpretaran i s’enregistraran, respectant al màxim la partitura i l’orquestració originals”. A més, també s’han inclòs en el projecte els cors per a veus soles Lo Mercat, Los llenyaters i La Veu de la campana.

Per reivindicar l’autor, i coincidint que enguany se celebra el centenari de la seva mort, la Federació de Cors de Clavé vol declarar el 2021 l’Any Ribera al món de la música orquestral i coral.

El projecte Clavé Desconegut, que compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el Conveni amb el Moviment Coral Català, forma part dels actes de preparació del bicentenari Clavé 2024. La Federació de Cors de Clavé presentarà oficialment tant la segona fase del projecte com el resultat de la primera el 22 de maig al Castell de Montesquiu, durant la propera Assemblea General Ordinària.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa